Jeroni Fullana investiga la creació de l'escola dels «Flechas navales» de Balears

Varen servir com a grumets en els vaixells de l'Armada del règim de Franco

Jeroni Fullana.

Sebastià BennàssarPalma22/08/05 0:00

El 1936, pocs mesos després d'haver començat la Guerra Civil espanyola, l'escola Jaume I veu néixer un nou moviment associatiu juvenil amb les benediccions de Falange Espanyola: els Flechas navales. La de Mallorca va ser pionera d'un projecte que es va estendre arreu del litoral de l'Estat, i que durant anys va nodrir de grumets els vaixells de l'Armada de Franco. L'historiador Jeroni Fullana acaba de publicar un estudi sobre aquesta època i sobre el moviment: Los Flechas navales de Baleares (1936-1939).

La intenció de l'autor ha estat aprofundir en un tema que en el seu moment va ser molt popular, però que des de fa anys roman en l'oblit. «La seva popularitat va ser deguda al fet que nou d'aquests joves de les primeres promocions varen morir en l'enfonsament del creuer Baleares».

De fet, Fullana fou un dels tres autors de la investigació sobre aquest creuer, i ell n'investigà la part referida als Flechas navales. «El tema ve d'enrere, perquè resulta que quan era jove el meu oncle conegué dos d'aquests que moriren aBaleares i sempre n'havia parlat, i supòs que això m'estimulà una mica més les ganes d'investigar».

En opinió de l'historiador, «els joves que s'apuntaven als Flechas navales eren massa joves per tenir ideologia. Els havien explicat que ells eren els bons i que els altres eren els dolents durant la Guerra Civil, però en la major part dels casos eren al·lots que només tenien una cosa en comú: la seva passió per la mar».

Segons Fullana, «els Flechas Navales estaven inspirats en els boy scoutts, en les joventuts hitlerianes i en els balilles italians, especialment en aquests darrers. «En teoria, havien de tenir entre 14 i 17 anys, però hi hagué casos d'al·lots de 12 i de 13 anys allistats, un dels quals morí aBaleares. Havien de tenir autorització del seu pare, si no no podien ser inscrits».

En aquest sentit, destaca el fet que el llibre conté entrevistes amb nou dels membres d'aquestes primeres promocions «que han pogut ser localitzats». La majoria afirma que «nosaltres volíem apuntar-nos-hi perquè estimàvem la mar. Els nostres pares no ho tenien tan clar: tots s'haurien estimat més que estudiàssim o que féssim feina».