Pelaires es bolca en el nou art italià en la seva mostra d'estiu

«La forma restituita» ha estat comissariada per Marco Meneguzzo

TW
0


Un recorregut per les propostes artístiques més internacionals i recents d'Itàlia. Aquesta és la proposta del Centre de Cultura Contemporània Pelaires per a la seva gran exposició de l'estiu i que ens mostrarà les obres de Domenico Bianchi, Alighiero Boetti, Jannis Kounellis, Mario Merz, Marisa Merz, Giulio Paolini, Mimmo Paladino, Claudio Parmiggiani, Michelangelo Pistoleto i Gilberto Zorio.

La mostra ha estat aplegada amb el títol de La forma restituita. Arte Italiano de fin de milenio i el comissari ha estat Marco Meneguzzo, que va destacar que «en tots els casos es tracta de grans obres dels grans artistes internacionals que estan treballant a Itàlia en aquests moments». El comissari també va explicar que un dels seus objectius era «aconseguir emocionar els espectadors».

El comissari Meneguzzo assegurà que «el punt d'unió que presenten entre si aquests artistes és el treball amb la forma». En aquest sentit, el comissari destaca que «allò original que hi ha a l'art italià resideix en la seva capacitat de «formalitzar les idees, de donar forma al món: en general la idea de l'obra continua tenint un gran calat en la cultura artística italiana».

La gran majoria dels artistes representats pertanyen a les generacions sorgides a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta. En aquest sentit, Meneguzzo va destacar de manera molt especial l'obra d'Alighiero Boetti, «un fusionador d'idees noves d'una importància semblant a la que va tenir Lucio Fontana en el seu moment».

La importància dels artistes representants també es deu «a la seva originalitat per veure el món sense abandonar la forma, fins i tot quan aquesta és destruïda». Aquesta presència de la forma «és una característica essencial de l'art italià i també, i per suposat de l'art llatí, que sempre ha estat clàssic. A Itàlia el romanticisme no existeix i la nostra originalitat, i la d'aquests autors és una originalitat clàssica, molt contraposada a la manera d'entendre l'art en els països anglosaxons que neix amb el romanticisme i la seva concepció».

En definitiva, el que es pretén és mostrar a través de deu artistes capitals, com s'entén el moment artístic actual a Itàlia des de les generacions consolidades a nivell internacional i amb moltes grans peces.