Durant les excavacions han aparegut diferents enterraments amb restes humanes datades del segle XIII.

TW
0

JOANA NICOLAU.Palma.
Unes excavacions dutes a terme al cementeri vell de Binissalem han confirmat que l'església del repoblament de Robines s'ubicava parcialment en la superfície que avui ocupa la capella. Així mateix, també s'han tret a llum diferents enterraments humans del segle XIII.

Els treballs han estat dirigits per l'arqueòleg Ferran Tarongí qui ahir, acompanyat per representants del Consistori i historiadors locals explicà la descoberta. Històricament es tenia informació sobre la possible ubicació d'aquest temple, però no ha estat fins ara que s'han trobat les primeres evidències. En les feines dutes a terme s'han trobat diferents murs de la primigènia església.

Sobre ella, al segle XIX es construí una nova capella que emprà alguns dels antics fonaments. Entre aquests, la que era la porta d'accés del temple del repoblament, orientat cap a l'est, que és ocupat per l'altar major de l'església actual.

També es conserva un mur exterior del XIII que tanca la que és la sala posterior a l'actual capella i que era emprada com a sala d'autòpsies i per condicionar els morts. Ha estat, precisament en aquesta sala on s'han tret a llum els enterraments més antics. A hores d'ara se n'han tret tres, encara que n'hi ha molts més, tots en tombes ja reutilitzades.

L'arqueòloga Catalina Garau explicà que les restes humanes estudiades es corresponen amb homes d'entre 40 i 45 anys, un dels quals patia grans politraumatismes, mostra de la duresa de la vida d'aquell temps. Tant Tarongí com Garau els daten al segle XIII, encara que no descarten que siguin més antics.

Els treballs arqueològics del cementeri vell es realitzen paral·lelament a les obres de reconstrucció de la capella del XIX per part de l'escola taller municipal. El temple presentava un estat ruïnós i es refà pràcticament de bell nou. El control arqueològic continuarà al temps que la rehabilitació. De moment no s'ha pogut delimitar el que era l'antic cementeri del repoblament, com tampoc el temple.

En aquella època Robines era, amb Binissalem, un dels cinc assentaments que hi havia en aquesta zona. Robines tenia l'església i per diverses disputes entre els assentaments, el bisbat decidí que es construís un temple enmig dels cinc nuclis de població, explicà l'historiador Francesc Canals. Aquesta església nova, de principi del XV, actualment presideix el centre de Binissalem. Al davant, el que és la plaça, era el cementeri, emprat fins el XIX. Durant la pesta, al segle XVII, molts dels morts foren enterrats al cementeri vell de Robines.