«Hem entrat en una literatura mundial»

-Qui són «Los hijos de la mancha»?
-El que hem de deixar clar és que no hi ha creació sense tradició, però que la tradició mor si no hi ha una nova creació. Si El Quixot no s'hagués encarregat de crear la tradició de la novel·la moderna no n'hi hauria. De fet, sense Cervantes no hi hauria novel·la moderna. Però El Quixot es recolza en una tradició, que és l'eramista. És obvi que tot el pensament i l'Elogi de la Locura d'Erasme de Rotterdam és el que du aQuixot. Les coses no són el que semblen, sempre hi ha una doble veritat, i en conseqüència es pot escriure El Quixot basat en la incertesa, en la multiplicitat de veritats, en l'encontre de diferents gèneres... tot el que hi ha en la novel·la moderna ho crea Cervantes a partir de la tradició erasmista i es continua en la gran tradició de la Manxa, simbolitzada per dos grans novel·listes del XVIII, Sterne i el seu Tristan Shandy, i Diderot i Jacques le Fataliste. Després arriba el terratrèmol de Napoleó, que interrompé la tradició de La Manxa i s'inicia la tradició de Waterloo, amb una novel·la que no se sap novel·la, que pretén ser veritat, i conta l'ascens de l'heroi a partir del model bonapartista. Amb l'expulsió de la tradició quixotesca al XIX, a Amèrica Llatina tenim novel·les naturalistes, realistes, romàntiques i no se continua la tradició del Quixot. Qui sí la continua és Machado de Assis i l'assumeix i a partir d'allà el joc, la confusió de gèneres, la novel·la que se sap novel·la i tota l'herència quixotesca reapareix i es continua amb Borges i García Márquez. I al món sencer amb Kafka i Thomas Mann.

-I en la vostra obra què hi ha del Quixot?
-Hi ha molta cosa, molt de joc narratiu, molta novel·la dins de la novel·la, molta consciència d'estar escrivint una novel·la, i una cosa que molta gent no sap, provocar un somriure. La possibilitat del somriure i de l'humor cervantí no abunda gaire, el tenim pocs novel·listes després d'ell perquè és una gran audàcia escriure una novel·la còmica.

-Malgrat tot, sembla que l'humor està una mica desprestigiat...
-Jo crec que George Bush desprestigia l'humor, ja no hi ha motiu per riure. No hi ha grans novel·les còmiques, és una raresa generalment.

-En aquest temps tenim sobredosis de Quixot...
-Això significa que en els propers 10 anys no en parlarà ningú.

-Quina n'és la vigència?
-És total. L'Acadèmia sueca ens va enviar un qüestionari a cent novel·listes de tot el món per demanar-nos quina és la millor novel·la de tots els temps. Cinquanta contestaren que era El Quixot, és a dir, hi ha un consens general que diu que aquesta és una de les més grans novel·les, i això roman. El Quixot és un long-seller, du quatre segles cavalcant i informant als lectors, donant-los raons per viure i estimar.

-Ho heu dit ben clar en un dels vostres llibres més recents, «Contra Bush». Quin present ens ha obert Bush?
-Terrible, catastròfic. En lloc d'acudir a la diplomàcia, a la persuasió, i al dret -a l'ajuda econòmica, social i cultural per resoldre els grans problemes de la gran majoria del món-, s'ha acudit a la ideologia i a la guerra. Els resultats estan a la vista. Els americans són en un pantà a l'Iraq i el seu problema és com sortir-ne. De cada vegada hi ha menys gent diposada a inscriure's per anar a morir a Iraq. Els americans estan tan compromesos a l'Iraq que si esclata una altra guerra en una altra banda no hi podran anar. Sortir d'Iraq serà difícil, només podrà ser a través de l'ONU, però amb comandament musulmà.

-I ara, per emprar un títol vostre, aquestes inquietes companyies, les del terrorisme...
-Hi ha un altre terrorisme, el del poder. La invasió de l'Iraq per a mi fou un acte terrorista i haver mantengut al poder tots els sultans, xeics i dèspotes del món àrab també ha estat un acte de terror contra la població d'aquests països, igual que mantenir Pinochet, els militars argentins o de Guatemala. Ara bé, molts de terroristes d'avui en dia no poden dir que són producte de la pobresa o de la ignorància. És gent educada amb un nivell social alt. I és quan et demanes què els mou?

-La cultura pot servir per lluitar contra el terrorisme?
-Si una cultura es converteix en bandera ideològica no. Hitler va emprar tots els mites de la cultura alemanya i el seu heroisme. Mussolini va intentar el mateix. És molt perillós.

-Però després hi ha les veus de la cultura, de la literatura, què hi poden fer?
-Hi ha una qüestió que em crida l'atenció. Sempre es diu que el que es pinta, es parla, es firma, és marginal i podem passar-ne. Per què quan un règim totalitari arriba al poder el primer que fa és atacar els escriptors, cremar els llibres, enviar-los en un camp de concentració o a l'exili? Si no importen gens, per què ho fan?.

-Impossible tenir ara una visió de futur?
-Voldria tenir una visió no d'aliança de civilitzacions, sinó que jo parlaria de diàleg de civilitzacions i entendre els que ens devem els uns als altres. Haurem d'estar en un diàleg perpetu entre civilitzacions, enriquint-nos i fent-nos millors, a partir de la comprensió.

-Vós heu arribat a un cim, com veis el panorama literari? Sembla que des de l'apogeu publica molta més gent, però no hi ha grans figures.
-Jo crec que hem entrat en una literatura mundial, una gran literatura. Hi ha un apogeu mundial de les literatures. Ara a Mèxic hi ha una generació molt brillant.

-Però que ens arriba molt poc...
-Això és cert, amb l'apogeu el sistema de publicació dels llibres era continental. Ara hi ha divisió i tothom es queda al seu país. Hem de crear una nova xarxa continental.