Resultats meravellosos

El forn, una estructura talaiòtica construïda sota l'ocupació romana, es troba al recinte d'un edifici que allotja totes les etapes de la cultura talaiòtica al llarg d'uns 850 anys i que s'ha datat, mitjançant anàlisi de radiocarboni, al 700 abans de Crist, comenta el director de l'excavació. L'esmentat edifici, rectangular, mesura 18 metres de llarg per 12 d'ample. A l'interior del forn són visibles capes de cendra, de calç i d'escòria de plom.

Quant a l'edifici, ha pogut datar-se la data del seu abandonament per les monedes trobades, com un sexterci de Tiberi amb la inscripció visible per ambdues cares. Aramburu explica que encara que es desconeix quin va ser l'ús inicial d'aquesta espectacular edificació aixecada amb enormes pedres de fins a una tona, se sap que amb la dominació romana es va convertir en una factoria de producció de calç i de metalúrgia. A la zona, a més de les monedes, han aparegut claus de vaixell de considerable mida, «que es reutilitzaven», pesos romans de plom i agulles, a més de molta ceràmica.

Segons Javier Aramburu, «l'excavació està oferint aquest any resultats científics meravellosos, mai a aquest poblat havíem obtingut una successió cronològica amb tanta exactitud».

Al costat del forn, treballaven ahir en unes petites estructures d'1'20 cms de costat sobre les quals, «de moment, per exclusió, creim que era on emmagatzemaven la llenya per al forn. En elles no hi ha ceràmica, ni cendres, i com que la fusta no deixa restes no estarem segurs de la seva funció fins que facem una anàlisi de sediments», explica l'arqueòleg. No han estat aquestes les úniques restes sorgides a ses Païsses. Una altra construcció propera a les esmentades «és un receptacle on es guardava la calç ja llesta, al seu interior n'hi ha molta», afegeix. A més, han aparegut habitatges d'època romana i talaiòtica i s'ha datat la murada del poblat, posterior a l'edifici que allotja el forn.