Joan Massagué: «L'oncologia ja no es troba en l'era de les cavernes»

«Estam en una època fluida d'aplicabilitat», va destacar Massagué, que, juntament amb el seu grup, ha identificat els gens que provoquen metàstasi després d'un càncer de mama. En aquest sentit, malgrat el fet que «s'està guanyant terreny a poc a poc a la majoria dels càncers», es va mostrar prudent a l'hora de concretar dades «sobre els resultats dels assaigs clínics que donin lloc a una nova aplicació».

Segons comentà el científic, el propòsit de la seva investigació és conèixer com evolucionen les cèl·lules tumorals per formar metàstasi i poder predir «quina dificultat hi ha per extreure un tumor», així com «el risc que existeix que es reprodueixi el tumor i en quin òrgan».

Massagué confia en què aquest procés ajudi el desenvolupament de nous medicaments i va indicar que ja n'existeixen alguns «que són aplicables a diverses indicacions oncològiques i, en alguns casos, als gens que s'han trobat». Encara així, va matisar que no se sabrà la seva eficàcia a la metàstasi «fins que no es facin les proves clíniques oportunes».

Les mostres de l'estudi, liderat pel científic de l'Institut Sloan-Ketering Center de Nova York i que publica avui la revista Nature, corresponen a les mostres de 82 pacients que van desenvolupar metàstasi pulmonar. En aquest sentit, Massagué va considerar que «per afinar al màxim quins dels 54 gens són els més aplicables a un assaig clínic que pogués ser rutinari» faria falta «emfasitzar aquest estudi en 800 mostres».

El científic espanyol va fer aquestes afirmacions a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), on va fer una conferència a l'escola de la Biologia Molecular a la Medicina, en el centenari de Severo Ochoa. Allà va assegurar que «en els pròxims 10 o 15 anys s'anirà avançant de forma progressiva, mai fent grans bots».

En la roda de premsa, Massagué es va referir també a «un altre dels grans objectius del seu grup, que és aconseguir la reducció dels efectes de la quimioteràpia en els pacients». «S'està començant a erosionar el terreny de la quimioteràpia», va destacar el científic, que va valorar el fet que «la nova farmacologia oncològica desenvoluparà fàrmacs que tinguin un espectre d'acció molt més afinat contra les molècules, els gens o les proteïnes, que són les que determinades cèl·lules tumorals estan usant per fer la seva tasca».

Quant a si la biologia molecular pot ser una peça clau per acabar amb el càncer, el Premi Príncipe d'Astúries d'Investigació 2004 va assegurar també que «és un puntal molt important però no l'únic» i va destacar la coneguda idea que, «ara per ara, el millor remei per lluitar contra el càncer és deixar de fumar».