Neix Bertram Boltwood (1870)

Miquel Ferrà i Martorell27/07/05 0:00

Neix a Amherst, Massachussets, el químic i físic americà Bertram Borden Boltwood. Després de fer els estudis primaris i secundaris ingressà a la famosa universitat de Yale, on obtingué el títol de doctor el 1897. També, a Yale, va transcórrer la major part de la seva vida, ja que formava part del cos docent. Investigà el tema de la radioactivitat i el 1904 demostrava que els elements radioactius no són independents, sinó que un pot derivar d'un altre per a formar una sèrie radioactiva. Descobrí, llavors, Boltwood, un nou element, el ioni, que situava entre el radi i l'urani, un element que resulta ser de fet una varietat del tori i no un nou element. L'investigdor seguí endavant amb la noció de les seies radioactives i féu notar que el plom es trobava sempre en els minerals d'urani, producte final estable de la desintegració d'aquest element. Suggerí el 1907 que calculant la quantitat de plom contingut en les gangues d'urani i de la proporció coneguda de la desintegració d'aquest mineral es podria saber l'edat de l'escorça terrestre. Aquests còmputs, radioactius, per tant, demostrarien la seva utilitat per a datar les eres geològiques. L'urani es degenera lentament i no serveix per a períodes compresos dins de l'era de l'existència de l'home en el planeta. A causa d'això es feren servir mètodes no radioactius com el de Douglas. Tanmateix, Libby va fer també ús de la radioactivitat, en forma de Carboni-14, per a aquest tipus d'experimentació.

L'any 1927 Boltwood, a causa d'un excés de feina, va patir un atac de nervis i llavors, una profunda depressió. En un d'aquells moments, desesperat, el 15 d'agost d'aquell mateix any, se suïcidà. Això s'esdevenia a Hancock Point, Maine. Tenia, només, cinquanta-set anys i en el seu laboratori, nombrosos experiments, notes i preparats l'esperaven sense esperança. No poques vegades hem volgut entrar en una reflexió entorn dels grans homes i les seves frustracions. El que és evident no s'ha de posar en dubte. Aquell científic nord-americà es va sentir impotent al davant d'una tasca que li semblà gegantina. Tota la seva riquesa, tota la seva vida, eren els seus experiments i tota la seva ambició, poder-los completar. El savi té la riquesa en el seu cervell. El veritable savi no té enveja de res ni de ningú. Confia totalment en les seves forces intel·lectuals i el món exterior, el del consum i la pardaleria social, li semblen misèries i beneitures comparat amb els grans misteris de la natura que es proposa descobrir. L'ignorant, i sobretot dins aquesta trista societat del 2005, té enveja de tot i de tots. El nostre personatge d'avui sabia que les seves forces físiques no responien a les necessitats del seu cervell privilegiat. El cos no sintonitzava amb l'esperit.