Experts denuncien la restauració feta a la torre del cap Andritxol

Així ho denuncia el Grup per l'Estudi de les Fortificacions de Balears (GEFB), entitat que ja va criticar el juliol de 2004 la rehabilitació d'aquesta fortificació perquè «no es va ajustar al projecte original».

La restauració d'aquesta torre de defensa, ubicada al terme municipal d'Andratx, va ser dirigida per Joan González Chávez. L'arquitecte va col·locar al parapet superior unes pantalles d'acer cortén que, segons va explicar ahir Àngel Aparicio, president del (GEFB), «han de ser substituïdes per materials lítics tal com reflecteix el projecte de restauració».

En la denúncia presentada a Patrimoni fa un any, els experts del GEFB explicaven que la restauració «presenta unes greus alteracions de forma i volum que alteren la fisonomia del BIC». Al seu escrit recordaven també a les autoritats que «segons els criteris d'intervenció reguladors en matèria de restauració, queda prohibida la col·locació d'elements o instal·lacions que impliquin una ruptura de l'estructura o de la composició de la façana de l'edifici o que signifiquin un perjudici per a la contemplació i visualització ambiental de l'entorn».

Aquestes crítiques del GEFB van ser contestades el 15 d'octubre de 2004 pel Consell. En un escrit firmat per Joan Mas, director insular de Patrimoni, es comunicava que les pantalles d'acer «serien retirades i substituïdes per una solució alternativa». Doncs bé, «com encara no s'ha fet res, hem posat una nova denúncia», va explicar Aparicio, qui va qualificar la situació de «vergonyosa, pel temps transcorregut» i de «deplorable el que els visitants i turistes hagin de veure això».

Segons afirmà ahir Jaume Cardell, responsable del departament d'Arqueologia del Consell, «les pantalles de ferro es trauran després de l'estiu». I Joan Mas va afegir que «si no ho fa la propietat ho farem nosaltres i els passarem la factura».

La restauració de la torre i el seu entorn ha rebut altres qualificacions negatives per part d'Aparicio, com la de «llastimosa», ja que s'«ha perdut l'oportunitat de fer una rehabilitació del BIC i el seu entorn», un conjunt integrat per la casa dels torreros, la pleta per als animals, el sistema de recollida d'aigua, l'aljub i alfàbies. A la barraca dels torrers, «la teulada de teula àrab s'ha substituït per canyís», va apuntar aquest estudiós de les fortificacions, coautor d'un estudi sobre la torre del cap Andritxol, publicat per l'Institut d'Estudis Balearics. Es tracta d'una anàlisi «de camp» que podria servir com a guia, apunta Aparicio, «si algun dia la rehabilitació es fa com cal». Durant el mateix es va trobar un botó del cos de dracs, una moneda, ceràmica i bales.

La utilització de «ciment per tots costats» o la no reconstrucció de l'altell interior de fusta sobre el qual se situaven els torrers per disparar són altres dels molts defectes que atribueix el GEFB a aquesta restauració.