«Si alguna vegada he d'atracar un banc la meva banda la formarien cinc poetes llatinoamericans». La frase pertany a l'escriptor xilè Roberto Bolaño i és una de les més brillants que es poden trobar a Entre Paréntesis, un dels llibres pòstums que han arribat als lectors des que el quinze de juliol del 2003 la seva vida digués prou als cinquanta anys.
Des de llavors ençà l'admiració per la seva obra no ha fet res més que incrementar-se a la vegada que també s'han succeït les polèmiques a les quals ell era tan aficionat. La darrera va succeir fa només uns dies al seu Xile natiu entre professors universitaris, lectors i representants de l'Estat. I mentre les polèmiques s'han anat succeint, la influència de Bolaño i la seva importància s'ha anat multiplicant a mesura que el corpus de la seva obra i els estudis han anat augmentant.
El primer llibre en veure la llum des de la seva desaparició va ser El gaucho insufrible, un volum de narracions que havia deixat preparat i entregat al seu editor d'Anagrama, Jorge Herralde, el dia 30 de juny del 2003, just abans d'entrar a l'Hospital de la Vall d'Hebron, on va viure els darrers quinze dies de la seva vida.
Era el primer text que arribava als lectors sense l'escriptor per defensar-lo i l'acollida de la crítica va ser molt bona. A la vegada s'anuncià que el mes de setembre del 2004 apareixeria 2666, la gran novel·la en cinc parts que havia deixat quasi enllestida i que per exprès desig de la família, del marmessor literari, Ignacio Echevarría, i de l'editor Jorge Herralde es publicaria en un sol volum de més de mil pàgines.
En aquell any els fans de Bolaño es varen anar multiplicant i el bolanyisme, sense deixar un moviment de lectors selectes, es va anar estenent. L'obra del xilè s'havia anat convertint de sobte en el gran descobriment per un seguit de lectors que confiaven cegament en el criteri de dos dels seus principals valedors a l'Estat: el crític Ignacio Echevarría i l'escriptor Enrique Vila Matas.
Abans de tot això Roberto Bolaño ja havia aconseguit un parell de fites cabdals: el 1999 guanya el premi Rómulo Gallegos per Los Detectives Salvajes, el 2002 és elogiat per Susan Sontag com un dels escriptors que cap lector s'hauria de perdre i el juny del 2003, a Sevilla és reconegut com el millor escriptor de la seva generació pels seus propis companys.
Un reconeixement que s'havia iniciat el 2002 quan Celina Manzoni publica Roberto Bolaño: la escritura como tauromaquia a Buenos Aires, i havia continuat el 2003 amb Territorios en fuga. Estudios críticos sobre la obra de Roberto Bolaño de Patricia Espinosa. Precisament fou Ignacio Echevarría qui es va encarregar de fer d'editor d'Entre Paréntesis, el llibre que per a molts constitueix la seva biografia personal.
I al final va arribar 2666, la seva novel·la més monumental i que ha estat escollida unànimement com la millor publicada al 2004 i que en el 2005 ha anat recollint guardons com el premi Salambó. Ara, a Bolaño, el llegeixen més que mai.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.