La proposta de la Seu s'incloïa en un conjunt de tretze llocs o espais en els quals l'arquitecte modernista va intervenir i dels quals tan sols quatre han estat reconeguts amb la declaració. Aquests són la Casa Vicens, la façana de la Nativitat de la Sagrada Família i la cripta de la Sagrada Família, la Casa Batlló i la cripta de la Colònia Güell.
L'exclusió de l'obra de la catedral fou qualificada per la directora general de Cultura, Catalina Sureda, de «gran decepció». Feia anys que el Govern treballava en l'expedient i tenia posades grans esperances en aquesta declaració, que seria la segona per a les Balears. Ara, D'alt Vila d'Eivissa, continua tenint l'exclusiva.
La directora general, molt decebuda, demanarà quins han estat els criteris que s'han seguit per dur a terme l'exclusió, ja que considera que totes les comunitats autònomes havien fet molt bon treball. El delegat diocesà de Patrimoni, Pere Joan Llabrés, fou el primer que apuntà un posible criteri i és que la Unesco hagi pogut valorar que no fou una intervenció estructural, sinó més bé decorativa i de restauració. Tanmateix, la petjada d'Antoni Gaudí ha suposat per a la Seu, segons Pere Llabrés, «aconseguir un dels espais celebratius més imponents de la cristiandat».
La feina de l'arquitecte a la Catedral es va fer entre el 1904 i el 1914 i consistí sobretot en la redistribució de l'espai celebratiu, retirant d'enmig de l'altar el coro, que després col·locà als laterals. Fou entre juliol i desembre del 1904. Més endavant, construí dues vidrieres per a la capella de la Trinitat i amb el seu ajudant, Josep Maria Jujol, feren la decoració ceràmica del frontal de la Capella Reial. També deixà molta obra en ferro forjat, com ara les anelles de les columnes, els candelers del presbiteri i de la capella reial..., mobles, com bancs per als oficiants i primatxers, faristols, el tintinacle i el conopeu, la cèlebre escala per a l'exposició del santíssim... I finalment el baldaquí, fet en el 1912. Cal recordar que aquesta peça és tan sols una maqueta, mai no construïda.
L'any 1967 es va concedir un BIC específic per al conjunt de l'obra d'Antoni Gaudí a l'illa de Mallorca. A més de la intervenció de la Seu, també quedà fora de la declaració, la casa Calvet, els pabellons de la Finca Güell, el col·legi de les Teresianes, la Torre Belleguard, el Palau Episcopal d'Astorga; la Casa Botines de Lleó i «El Capricho» de Comillas.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.