El trompetista Maurice André, estrella al concert de la Simfònica

André considera que als joves músics d'avui dia «els falta motivació per fer alguna cosa extraordinària», ja que «estan distrets per moltes coses». Creu que la dedicació que requereix l'instrument que ell interpreta ha de ser gairebé «total» i va afegir ahir que «només avançaran aquells qui vertaderament s'hi dediquin».

La vida professional de Maurice André no ha estat un camí fàcil: els primers contactes seriosos amb la trompeta els va mantenir quan treballava a les mines de la seva ciutat natal, on a més veremava; no obstant això, tocava a les festes locals quan el seu temps lliure ho permetia. També es va trobar amb dificultats per les característiques físiques que l'instrument presentava cinc dècades enrere. Aquella «vertadera trompeta», en paraules d'André, no tenia forats i això «impedia tocar-la en perfectes condicions». Per aquest motiu, el gal va comanar una trompeta amb pistons, fet que facilitava interpretar peces de Bach, «molt difícils de tocar», segons va assenyalar ahir.

El trompetista, nascut el 1933, va explicar que, possiblement, un dels aspectes que més li atreu del seu instrument és la seva antiguitat: «La Bíblia diu que les trompetes anunciaran la fi del món i les de Jericó són molt velles». També va dir que juntament amb la flauta i l'arpa, la trompeta és l'instrument més antic.

Maurice André pensa que un trompetista ha de gaudir d'una «bona salut física i una correcta circulació de la sang». Pel que respecta a la situació dels joves que intenten endinsar-se dins aquest món, l'artista va afirmar que «estan més ajudats ara que mai» i va finalitzar apuntant que «a l'Estat espanyol hi ha bons trompetistes».