Neixen en una pàgina dominical de la premsa nord-americana els personatges de Bringing up father, una creació del dibuixant George Mc Manus, un autèntic artista de les daily strips. L'argument era senzill, però extremadament crític. A través del temps, l'esposa Maggie, subjecta fèrriament el seu marit, amb l'objectiu principal d'integrar-se en la classe aristocràtica i aconseguir-hi sobretot amb mister Jiggs, les ambicions del qual residien en tot el contrari, com és jugar a cartes amb els amics, fumar puros a qualsevol hora, anar per la casa amb mànegues de camisa i parlar de forma massa familiar amb els criats.
Amb un gran encert, George Mc Manus critica aquesta nova casta social que són els «nous rics», els milionaris sense estudis ni educació, la qui no és capaç de mantenir una mínima conversa intel·lectual i que quan surt del tema més trivial afica la pota. Hi ha doblers, però són ignorats tots els principis de la cortesia protocol·lària. Si s'ha de fer un petit discurs en públic, anomenen la corda a casa del penjat. Però el pitjor de tot és l'orgull que des dels primers dies de sobtada prosperitat econòmica no han sabut controlar. És evident que aquesta societat existeix entre nosaltres i xoca frontalment, per una banda, amb el que resta de l'aristocràcia tradicional, criada en els col·legis de luxe i nodrida per les normatives de tracte i convivència familiar, i per l'altra, amb la tecnocràcia de formació universitària, mil anys lluny separada, mentalment, de l'home que es diu «fet a si mateix». En resum, que els doblers no creen la qualitat d'un personatge, mentre que un personatge pot fer servir la qualitat dels seus doblers. Quan a tot un trust empresarial no hi ha més que escolars de «pa amb oli» perquè «em vaig haver de posar a fer feina ben jove i mai no he tingut temps d'estudiar» hi ha, evidentment, quelcom que falla, aquí, en una illa que durant dècades mancà d'universitat i, així i tot, mantenia tota una munió d'estudiants obrers, d'estudiants treballadors, que en règim de matriculació lliure, viatjaven un pic en l'any a Madrid o Barcelona per a sotmetre's als exàmens. Això tenia realment mèrit i algun dia s'havia de dir, que aquest tipus d'esforçats universitaris data almenys de l'època de Pere d'Alcàntara Penya. Bringing up father és tot un exemple del que encara no hem pogut superar i que ja era matèria d'humor i crítica en els Estats Units d'Amèrica abans de la Primera Guerra Mundial. Així, quan la filla de mister Gipps diu a sa mare: «Mother: Count of Fairway just phoned-some one loaned him ten thousand dollars amb he bought a miniature golf course he wants us to come over and play on it».
Amb altres paraules, algú amb títol nobiliari i les butxaques foradades, dirigia una amable convidada als «nous rics». I què voleu? Cada diumenge en el dominical, George Mc Manus els prenia la mida.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.