Neix a Königshütte, actualment Krolewska Huta, Polònia, el famós químic alemany Kurt Alder, el soci o col·laborador d'Otto Diels (1876-1854). Com diu Asimov, per a qualsevol químic orgànic la síntesi d'un compost nou i important suposa un èxit més que considerable. Però encara més interessant és el descobriment d'una tècnica de combinació atòmica que pogués esser emprada en el desenvolupament de molts tipus diferents de síntesi. Així, Diels, juntament amb el seu jove ajudant, Kurt Alder, descobrí una d'aquestes tècniques, coneguda com la «síntesi diènica», altrament anomenada «reacció Diels-Alder».
Aquesta reacció consisteix en un mètode d'unir dos composts per a formar un anell d'àtoms. Els dos científics investigaren les capacitats de la reacció i l'empraren per a sintetitzar tota una varietat de composts. També seria utilitzada en altres laboratoris per a sintetitzar alcaloides, polímers i altres molècules complexes com, per exemple, la cortisona.
Kurt Alder, després de graduar-se a la Universitat de Berlín, seguí estudiant fins a obtenir el seu doctorat en química a la Universitat de Kiel, treballant amb Diels l'any 1926. Passats dos anys, com hem vist, desenvoluparen la reacció que porta el seu nom i el del seu company i mestre. Compartirien el 1950 el premi Nobel de Química.
Després de 1940, Alder es dedicaria a l'ensenyament, com a professor de química a la Universitat de Colònia.
Morí en aquella ciutat el 20 de juny de 1958.
Otto Diels havia mort quatre anys abans.
Tant Alder com Diels hagueren de viure hores difícils a l'exterior dels seus laboratoris. La victòria electoral del nazisme, la presa de poder de Hitler, la fundació del Tercer Reich i la Segona Guerra Mundial. Fins a quin punt pogueren tenir pressions els dos científics, per part del règim, per a col·laborar en aquella bogeria? No ho sabem...
Els jerarques nazis s'havien apoderat de tots els cervells útils i anunciaven un Reich que duraria tres mil anys.
Existí, evidentment, en aquells temps, una perversió de la ciència i un aprofitament total dels científics i dels intel·lectuals.
O s'estava amb el Règim o contra el Règim.
Però els treballs d'Elder i del seu mestre anaven en benefici de l'home i defugien totes aquelles tècniques orientades a la destrucció de l'home per l'home. Els experiments sobre la síntesi (del grec, «synthesis»), en general i dins el món de la química, la formació artificial d'un cos compost a partir dels seus elements, bé mereixien aquell premi Nobel, allunyat de les polítiques bordes i de les passions inconfessables.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.