Melcior Comes i Pere Antoni Pons disserten sobre societat i literatura

El volum sorgí de les converses entre aquests joves i Porcel, i completa la trilogia iniciada amb Fot-li que som catalans, de Bru de Sala, Miquel de Palol i Julià de Jòdar; seguida per Dogmàtica Imparable d'Alzamora, Bofill i Forcano.

Menys de 30 anys
A Qui no mereix una pallissa, són les veus d'escriptors de menys de trenta anys les que s'expressen sense embuts sobre temes d'actualitat, amb «un conjunt de reflexions sobre literatura, societat i les seves relacions, a nivell públic i íntim, amb un discurs unitari i conseqüent», segons Comes.

Cada assaig comença amb una fotografia. Pons reflexiona sobre el sarcasme i la contradicció a partir de la imatge d'una joveneta alegre que camina damunt un simulat camp de mines. «El món està desgastat: abans s'intentava una revolució i feia por, i ara fa gràcia, fa riure». El missatge és pessimista, però de l'autocrítica en sorgeix el to esperançador dels textos.

Pons afirma que «la revolta no és possible, però s'ha de viure per creure que es pot viure». «La nostra esperança és premeditada, parteix del coneixement, que no és ingenu». Els dos autors mallorquins troben un tema recurrent en l'individualisme. Melcior Comes afirma que «ningú no creu ja en la humanitat: l'esperança és l'individu». El món de les relacions és tractat per Pons, que comenta que «ara tot és molt lleuger: les relacions són instrumentals, sense responsabilitat».

Comes troba en la festa una metàfora del nostre temps, «en el qual hi ha tant de renou que les paraules no arriben a l'oïda» i manifesta que «l'experiència és allò que marca un canvi en la vida, perquè sense caràcter només es viuen situacions, i no experiències». Així, escriu sobre «la dicotomia de l'escriptor novell, que és pactar amb el món acceptant ser digerit i oblidat, o elaborar la vertadera obra d'art i viure en la misèria fins a ser reconegut».