Carod-Rovira exerceix d'ambaixador dels escriptors manacorins a Barcelona

En el seu discurs, Carod-Rovira destacà «la dificultat dels escriptors mallorquins per publicar i ser coneguts lluny de l'illa», fet que va definir com «un símbol d'anormalitat sense precedents, que només trobarà solució quan les institucions tinguin bons polítics al capdevant». El polític català va confessar l'impacte que, a la seva joventut, li va suposar la lectura de Blai Bonet i denuncià que el mercat editorial no és lliure, ja que «essent una llengua un mercat, no podem escollir».

Després de les paraules d'introducció de Carod-Rovira, cada autor comentà breument les seves obres. Tomeu Matamalas presentà Las rares pedres fines, d'Editorial Bromera, ambientada a Florència, i exposà que «es tracta d'una novel·la històrica que em va permetre gaudir molt mentre l'escrivia». El músic, dibuixant i escriptor ironitzà amb el fet que «Manacor és el lloc amb més escriptors per metre quadrat però també on es consumeix menys l'obra dels seus propis creadors».

Biel Barceló Bover llegí un poema dedicat a Borja Moll que forma part de Versos i esforços, una sèrie de retrats de personatges il·lustres que edita Documenta Balear. El lingüista va dir del seu llibre que «és una forma de conèixer els nostres autors i lluitadors», i advocà per «la convivència entre els catalans, mallorquins i valencians». De la mateixa editoiral és Vint dies de guerra, de Tomeu Ferrer, que rememora l'expedició del capità Alberto Mayo l'agost del 1936. El narrador, que investigà durant dos anys allò succeït en aquesta època, destacà que «a Barcelona no es coneix el drama dels lluitadors catalans a favor de Mallorca» i assegurà que «s'ha amagat la història durant 70 anys. A Manacor està ple de cadàvers catalans mesclats amb els nostres».

L'autor Jaume Mesquida llegí dos poemes d'Òbol de silenci, El Tall Editorial, i explcià que la seva obra sorgí d'«indagar al que va passar a Manacor durant la Guerra Civil, amb 900 afusellats». Per últim, l'extrovertit Jaume Santandreu, llegí diversos fragments d'Estopa encesa, d'Edicions del Salobre, i de La segona mort, publicat per Lleonard Muntaner. El primer llibre és un poemari dedicat als més dèbils, mentres que el segon és una obra teatral que reflexiona sobre les relacions entre el món i l'Església. El sacerdot va dedicar la lectura dels seus textos al cardenal i arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, i als bisbes que «van perdre la seva virginitat a les manifestacions» i assegurà que «entre tots aconseguirem que la Inquisició retorni».