Segons Esquerra Republicana «les illes Malgrats són espais naturals protegits com a LIC i ZEPA (figures de protecció d'àmbit europeu) i Reserva Mariana pel que fa al fons submarí d'ençà del 15 de juny del 2004 per ordre del conseller d'Agricultura i Pesca.
Bernat Joan Marí va explicar que «la natura salvatge no ha de ser sostenible sinó salvatge i no ens podem permetre el luxe d'estendre l'alienació natural terrestre del municipi de Calvià al fons marí». L'eurodiputat contestava així al consistori calvianer que va assegurar que la seva actuació és «l'únic que permetrà a la nostra societat pogressar en l'espiral virtuosa del desenvolupament sostenible».
Les decisions del partit no es limitaran a Europa. La formació emprarà els seus vuit diputats a Madrid per demanar, a través del seu grup Parlamentari, al ministre de Defensa, José Bono i a la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, «si l'estalvi que suposarà l'enfonsament de la fragata en lloc del seu reciclatge és compatible amb la protecció del medi en aquest cas concret».
Per la seva banda, els ecologistes del GOB, que des del primer moment s'han mostrat contraris a l'enfonsament de la fragata, varen remetre ahir una carta al ministre Bono per demanar-li que no cedeixi la fragata. Els ecologistes també han remès una carta a la ministra Narbona i a la delegació del Govern de les Illes Balears.
La carta està signada per Macià Blàzquez, president del GOB Mallorca i li explica a Bono que «en la nostra opinió, consideram una veritable barbaritat el que es planteja fer amb la fragata». Ho argumenten explicant que «els impactes ambientals no són menys importants pel fet de produir-se davall les aigües. Sense dubte resultaria impensable col·locar aquesta fragata a terra, en qualsevol parc o reserva natural, encara que alguns animals es poguessin beneficiar d'això i es pogués convertir en atractiu turístic. Creim que no han de permetre's impactes ambientals d'aquesta magnitud a les zones naturals, ni terrestres ni marines».
Els ecologistes expliquen que «les Illes Balears compten, afortunadament, amb un gran nombre d'hàbitats i enclaus naturals atractius per al busseig i en els quals podrien proliferar les poblacions de peixos. No és necessari que en creem més de forma artifical. En qualsevol cas el que sí és necessari és gestionar millor el nostre magnífic litoral submergit per recuperar-lo i conservar-lo. L'experiència del parc nacional de Cabrera és un bon exemple de com amb una correcta gestió es poden satisfer els desigs de pescadors, bussejadors i visitants, conservant i fins i tot millorant l'estat dels ecosistemes».
A la carta també li expliquen que «d'altra banda, el destí previst per a la fragata ens sembla una forma un tant irresponsable de tractar 4.177 tones d'acer. Pensam que el seu destí lògic hauria de ser el reciclatge i així contribuir al tan necessari estalvi de recursos naturals i a la reducció de les emissions de gasos contaminants».
Des del GOB també se li explica que «Com vostè sabrà, Calvià s'ha guanyat més que merescudament la fama de municipi urbanitzador del litoral i poc respectuós amb el medi ambient (malgrat les seves operacions de maquillatge verd). Per posar-li un exemple, en aquests moments existeixen 5 espècies de vegetals que poden extingir-se del medi natural a escala mundial a causa d'un projecte d'urganització de la zona humida de sa Porrassa, únic lloc del món on es troben. No satisfet en haver arribat a aquesta situació, ara l'Ajuntament de Calvià sembla interessat a incorporar, d'una forma una mica bàrbara, també el litoral submergit i protegit a la seva més que extensa oferta turística».
Els ecologistes acaben epxlicant que «sol·licitam que el Ministeri de Defensa descarti cedir la fragata Baleares per al seu enfonsament i que procuri per aquest i altres navilis de l'Armada un final més respectuós».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.