Iguana Teatre s'endinsa als relats russos de la mà de Pere Fullana

La companyia enceta els assajos de l'obra «La mort de Vassili Karkov»

TW
0

P.GIMÉNEZ.Palma.
«El dia que vaig morir...». Amb l'enunciat que porta el personatge protagonista a recordar el dia de la seva mort i les circumstàncies que van envoltar el seu fatal desenllaç, Pere Fullana comença el relat de La mort de Vassili Karkov, el nou muntatge que la companyia Iguana Teatre començarà a assajar el 27 de juny i l'estrena del qual està prevista per al pròxim mes d'octubre.

Inspirant-se en els relats russos dels autors del XIX, el mallorquí ha donat forma a una història que barreja «elements de comèdia, melodrama i algunes pinzellades de tragèdia» per narrar la mort del seu personatge protagonista. Explicant en primera persona, o a partir de recursos com eflash-back, com la naturalesa es va confabular per destruir-lo, «Karkov cerca la rendempció en el moment crucial de la mort», mentre que Fullana realitza un joc que li permet descobrir el caràcter que amaga aquest personatge.

«L'obra té forma de conte», assenyala el dramaturg, però a partir d'aquest gènere «aborda temes com la redempció, la lleialtat i altres valors humanístics» utilitzant contrapunts de to, que utilitzarà «l'humor o el drama» depenent del que es vulgui explicar.

Si al seu anterior espectacle, Feroe, Fullana trobava la inspiració en fonts literàries com la rondallística mediterrània per construir un conte fantàstic, a La mort de Vassili Karkov l'autor s'ha inspirat en els relats de cèlebres autors russos com Txekhov, Pushkuin, Turgueniev i Gogol per donar forma a la seva pròpia història, tot i que «es poden identificar nombroses influències».

Segons explica Fullana, «sense prendre l'argument de cap conte en particular», la trama de La mort de Vassili Karkov «agafa com a fil conductor un text de Turgueniev» per crear «un joc literari, una adaptació lliure sobre aquests relats, que treballa especialment en el clima que proposen els contes russos del XIX».

Un clima molt particular que, en opinió de l'autor, comparteixen els relats russos d'aquest període. La majoria d'aquests contes, segons Fullana, «segueixen el camí del romanticisme, són un poc surreals i, en general, parlen d'històries d'amor amb complicacions i tenen un rerefons molt poètic».

Per Fullana, aquests trets es troben en obres com L'estudiant de Txekhov, El somni de Turgueniev, L'última vara de Pushkin i L'abric de Gogol. La mort de Vassili Karkorv és, doncs, la conseqüència d'un treball de reinterpretació d'aquests i d'altres textos de característiques similars. L'interès de Fullana pels escrits russos va néixer, segons explica el dramaturg, quan fa anys treballà en l'adaptació dels contes de Txekhov.