Era feta a Sóller una relació dels principals implicats locals en la guerra de les Germanies. Entre d'ells hi figura un tal Martí Albanès, que pel seu llinatge sembla descendent dels més o menys nombrosos esclaus albanesos que hi havia a Mallorca. Els historiadors Ramon Rosselló i Jaume Bover ens parlen, en un interessant treball a la revista Estudis Baleàrics (juny 1983) de les relacions medievals i renaixentistes entre Albània i Mallorca. Dies passats parlàvem de la narració de fra Miquel Servià, de la qual n'hem oferit fragments. Curiosament, arribats en aquest punt, hi trobam albanesos:
«Aquest mateix dia saltaren a terra molts soldats, i els albanesos en captivaren tres o quatre, i entre d'ells, un Comanador de Sant Joan. Els nostres (com a revenja), incendiaren un lloc on els albanesos hi tenien molt de blat. El 3, a quart de l'alba, sortírem d'aquell port i anàrem a voltar la Xafalònia. Sa Altessa féu publicar en un ban que cap soldat podia disparar el seu arcabús sota pena de la vida i anà de galera en galera per a veure si eren complides totes les seves decisions. Era la mateixa data quan a la Punta de Paxo prengué el senyor Joan de Cardona dues fragates de grecs, els quals confirmaren que l'enemic es trobava ja molt prop de la nostra armada. Era el 4, a migdia, que fondejàrem enmig del canal de Xafalònia. I aquell dia, en aquella illa, capturàrem tres turcs i un albanès, que tots plegats informaren que l'Armada del Turc era a Lepanto, i que havien enviat un embaixador al Gran Turc, avisant-lo que els nostres estols venien molt puixants, que si era cosa de fer culenrere o atacar. El 5, la nostra armada, després de fer aiguada al port xefalonès de Figuera, salpà àncores i el 6, a la primera guàrdia, es navegava amb bon vent, fent-ho així tota la nit. Abans de l'alba ens trobàrem entre unes illes que hi ha en el Cap de la Salin, on havent agafat un turc, ens assabentàrem que la nit que havíem descansat a port Fanal, un corsari turc famós, Carahoja, amb dues galiotes, va estar tota la nit espiant la nostra armada. Fins i tot, capturà alguns cristians per sorpresa abans de tornar-se'n amb els seus. Interrogats, els nostres digueren que l'esquadra cristiana es composava de 220 galeres, 25 naus i 6 galiotes i que entre els homes hi havia espanyols però que eren jovenets i malalts. El 7, de matinada, fou descoberta l'armada del Turc a dotze milles de la nostra en el mateix Cap de la Salin. Quatre galeres venien al davant i pensàrem que es tractava del senyor Joan de Cardona que anava en avantguarda.
Res més errat. Era Carahoja que venia a descobrir la nostra armada, i un cop vista, girà cua, per a donar avís de la nostra vinguda, encara que ja els enemics ens havien colombrat. Es tocà alarma entre els nostres i apressadament es muntà la pavesada. Llavors, cada esquadra, prengué dues galiotes per a rastreig, i ens posàrem en marxa. La nau Reial es situà en el seu indret, a la seva esquerra Barbarigo amb els seus vaixells i a la dreta, Joan Andrea.
Alvaro de Bazán venia de rereguarda i socors amb les seves trenta galeres. Així i tot, la Reial de Sa Altessa anava protegida per quatre galeres i quinze fragates, de manera que l'armada cristiana havia establert molt bon ordre. En veure això (tantes precaucions), els turcs pensaren que volíem fugir i que tenien la victòria per cosa certa. Per això havien disposat per la costa molta cavalleria, perquè si nosaltres, un cop vençuts, anàssim a terra, poder esser a l'instant capturats». (Continuarem demà per a concloure aquesta narració).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.