L'exposició, que es titularà Mostra d'escultura pública: artistes espanyols contemporanis, inclourà el treball de deu creadors de diferents generacions, que treballen diferents llenguatges i empren materials diversos. Ells són: Martín Chirino (Las Palmas de Gran Canària, 1925); Antonio López (Tomelloso, Ciudad Real, 1936); Manolo Valdés (València, 1942); Miquel Navarro (Mislata, València, 1945); Sergi Aguilar (Barcelona, 1946), Francisco Leiro (Cambados, Pontevedra, 1957); Xavier Mascaró (París, 1965); el mallorquí Bernardí Roig (Palma, 1965) i l'única dona del grup, Blanca Muñoz (Madrid, 1963).
Al catàleg de l'exposició, Joan Ramon Bonet, exdirector del Museu Reina Sofia de Madrid, apunta que aquests artistes «donen testimoni de la vitalitat de l'escultura espanyola contemporània».
L'obra de Martin Chirino, de qui Bonet diu que aviat es publicarà el catàleg raonat de la seva obra, es caracteritza per una «abstracció carregada de simbolisme», mentre que Antonio López, més conegut per la seva pintura, maneja un «llenguatge realista» amb influències dels escultors Antonio López Torres, el seu oncle, i Julio López Hernández.
El valencià Manolo Valdés, que va pertànyer a l'Equip Crònica i resideix a Nova York, posa la seva mirada en la història de l'art per donar forma a obres monumentals, de les quals les més populars són les seves menines.
Amb Miquel Navarro, assenyala Bonet, «vam entrar de ple en el procés de profunda renovació de la nostra escena escultòrica, que es va iniciar durant les dècades dels setanta i vuitanta del segle XX, alguna cosa després del que havia viscut la pintura».
Sergi Aguilar, que procedeix d'una família d'orfebres, va derivar «cap a plantejaments minimals» després d'haver estat interessat en l'escultura de Julio González, aspecte en el qual coincideix amb Chirino, de Brancusi, i pel constructivisme. Francisco Leiro, un altre dels renovadors, treballa fonamentalment la fusta seguint les pautes del neoexpressionisme amb «ecos del primitivisme romànic». Segons Bonet, a les escultures recents de Xavier Mascaró, que utilitza el ferro, trobam «referències al món de la religió catòlica -crucifixos i reliquiaris-, el totemisme o la tauromàquia».
De l'univers de Bernardí Roig destaca la seva «radical negror, el seu autobiografisme, el seu recórrer al foc o al so i les seves obsessions figuratives i literàries». Finalment, defineix l'escultura de Blanca Muñoz com «dibuix a l'espai» i diu que, com Miró, se sent «fascinada per les constel·lacions».
La mostra ha estat organitzada pel Govern de les Illes Balears i compta amb el patrocini de Sa Nostra, Gesa-Endesa i la col·laboració de l'Ajuntament de Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.