Hi ha retards que valen la pena, i ahir a la Llonja se'n va poder viure un d'aquests. L'exposició Irradiacions va tancar ahir el seu programa d'actes reunint en una taula rodona tres dels grans poetes de la llengua catalana: Bartomeu Fiol, Ponç Pons i Jean Serra. La intenció era parlar de poesia i de literatura, però a la Llonja els tres poetes varen donar una lliçó magistral sobre la vida, l'ètica i el compromís des de la poesia. Tots ells en les seves intervencions varen reflectir fins i tot el caràcter de les seves poètiques, de la seva forma de ser: des de la poesia que indaga en la recerca del coneixement i que no renuncia a intentar arribar al fons del pou, de Fiol fins al compromís ètic i moral duit fins a l'extrem de la vehemència de Serra, passant pel contrapunt més irònic, divertit i amable de Pons.
Els poetes, conduïts per Rafel Creus, varen iniciar l'exposició parlant dels seus darrers llibres a manera de presentació. Ben aviat, però, contestaren la primera pregunta: «Té bona salut la poesia en la nostra llengua?».
Fiol no va dubtar a afirmar amb un rotund «sí, la continuïtat està del tot garantida». Jean Serra va dir que «la poesia mai no ha estat malalta, els poetes per ventura sí. El que seria terrible és que la poesia fos moral». L'eivissenc va reclamar aquí la necessitat de l'exemplaritat del poeta, «no hi pot haver art sense rectitud de cor». Pons va explicar que «tenim poetes de gran qualitat, però sembla que si no triomfes a Catalunya no et coneixen. Hi ha grans poetes que publiquen grans llibres i no arriben a Barcelona i sembla com si no existissin. I tots ens hem d'espavilar, perquè jo crec que a les Illes tenim millors poetes que allà, però que ni surten a les antologies. No hem d'envejar res a ningú».
Els temes i el debat va anar avançat i fent-se més emocionant a mesura que els poetes encalentien els motors. En haver de parlar dels lectors, Fiol va ser el primer que va carregar contra la Universitat i el sistema educatiu amb un «crec que en els darrers anys a la Universitat hi ha una preocupació molt major per la llengua que no per la literatura, els professors estan obsessionats per la llengua. Els escriptors no hem de ser normalitzadors de la llengua. Jo crec que el nostre gran problema és que el literat català se preocupa molt més de com diu les coses que no d'allò que diu. Tenim pocs lectors i la Universitat no ens ajuda gens».
Serra també va estar d'acord amb la manca de lectors, però apuntà més amunt. «Es tracta d'un problema polític que tenim als Països Catalans, polític i sociològic». Però després féu una de les afirmacions més interessants de la nit: «Si el poeta s'allunya de la vida s'allunya dels lectors».
Ponç Pons va introduir un tema nou al debat: «Escrivim per salvar una llengua. Que se venguin molts de llibres no vol dir que se llegeixin» i va alertar sobre el problema de la literatura en l'ensenyament secundari: «De què ens serveix tenir una literatura de qualitat, si després al carrer la gent no ratlla en català?».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.