Quines opcions de futur té a partir d'ara Michael Jackson?

En sortir del tribunal, vacilant i inexpressiu després de la seva absolució, l'artista de 46 anys semblava més una víctima de guerra que un poderós rei del Pop. En lloc de celebrar-ho, se n'anà a dormir a Neverland. I és que, sense cap dubte, el judici de quatre mesos ha tirat pel terra una carrera ja degradada pels escàndols i revelacions sobre l'excèntric estil de vida de Jackson. Els experts en imatge i la indústria musical diuen que Jackson pot protagonitzar un modest retorn amb els èxits que el feren famós, especialment a Europa i Àsia, on té més seguidors que als EUA.

Qualsevol cosa que faci Jackson a partir d'ara, especialment en els pròxims mesos, provocarà una gran expectació, però pocs esperen que sigui per bé. Per això les apostes sobre què farà ara no s'han fet esperar. Alguns han suggerit que pot fer-se una carrera tardana a qualque casino de Las Vegas, altres apunten que pot seguir essent un rei a l'exili del món de l'espectacle... i els que més l'estimen l'animen a organitzar una gira i recuperar-se així econòmicament... En el que sí hi ha unanimitat és en què no tornarà ser aquell que era. D'aquests quatre mesos alguna cosa ha après... Com digué el seu advocat, ha decidit «no tornar a dormir mai amb un infant».

Ara per ara, la mirada dels especuladors està posada en la seva finca de Neverland. Jackson haurà de vendre quasi tot el patrimoni que li queda per recuperar-se dels seus deutes, a més de com a ésser humà.

En el debat obert en l'opinió pública sobre la decisió del jurat, són molts els que han mostrat emperòs. Els jurats del cas Jackson no poguerern decidir sobre la seva culpabilitat en no estar segurs «més enllà de qualsevol dubte raonable». L'exfiscal de Sant Francisco considerà que la decisió del jurat «no és una conclusió d'innocència», sinó que «s'ha aplicat la llei». En una conferència de premsa, els jurats afirmaren que tot i els més de 80 testimonis presentats per la fiscalia, no havien obtingut les suficients evidències per probar que havia abusat d'un nin de 13 anys. «Cada vegada que arribaven a un punt en el qual no podíem avançar, recordàvem que teníem un armari ple d'evidències per analitzar que ens feia tornar al mateix punt: no era suficient».