L'escriptor aragonès Jesús Moncada va morir ahir a Barcelona als 63 anys a causa d'un càncer, segons informaren fonts properes a la família. Jesús Moncada Estruga (Mequinensa, 1941), que escrivia habitualment en català, va convertir el seu poble natal i la zona del seu entorn en un personatge literari més d'una creació literària que inclou títols tan emblemàtics com Camí de Sirga, del qual s'han venut més de 125.000 exemplars de les 25 edicions que s'han fet d'aquesta obra des de la seva aparició el 1988.
Camí de Sirga s'ha convertit a més en un fenomen literari internacional, amb traducció al castellà d'Anagrama, i una quinzena de traduccions més, entre elles portuguès, francès, holandès, hongarès o danès.
Moncada va crear amb Mequinensa un univers literari propi, amb el qual va rescatar la vida d'aquesta important població minera que va ser negada per les aigües del pantà del mateix nom al riu Ebre.
En els darrers mesos, el desaprofitat escriptor era en tractament per la seva malaltia i el seu delicat estat de salut li ha impedit concloure la seva pròxima novel·la.
Món editorial
En aquesta obra inacabada, encara que bastant avançada, Moncada parla del «vell món editorial de Barcelona», que el mateix autor va conèixer de primera mà, quan durant anys va treballar en l'editorial Muntaner i Simón, on va conèixer Edmon Vallés, originari també de Mequinensa, i Pere Calders, que va ser director editorial i que el va impulsar a escriure, primer relats i després novel·les.
Amb els seus primers contes va guanyar diversos premis literaris com el de Narració Joan Santamaría, el 1971, i el Jacme March, el 1980. després d'això, va deixar de presentar-se a concursos ja que va aconseguir editor per a les seves obres.
El 1973 es va publicar la primera edició d'Histories de la mà esquerra i vuit anys després va aparèixer l'edició completa.
A la seva primera novel·la, Camí de Sirga Moncada tractava en clau de ficció el darrer segle de Mequinensa, vila establerta a prop de l'Ebre i Segre, que va conèixer l'esplendor i que el 1967 va desaparèixer sota les aigües del pantà.
Per aquesta obra va rebre diversos guardons el 1988: el Premi Joan Crexells, el Ciutat de Barcelona, el de la Crítica Serra d'Or i el Premi Nacional de la Crítica 1988.
A començaments de 1992 va aparèixer la seva novel·la La galeria de les estàtues, ambientada l'any 1957 en una imaginària ciutat aragonesa, amb la por, la misèria i les manques de la postguerra de rerefons.
El febrer de 1997 va publicar Estremida memòria, amb el qual va repetir en el Premi Joan Crexells (1997) i el de la Crítica Serra d'Or (1998).
Fa dos anys, Moncada va protagonitzar una de les sorpreses del món editorial català en tancar una etapa de 22 anys amb el seu primer editor, La Magrana, del grup RBA, i firmar un acord amb Edicions 62, un canvi que l'autor va justificar perquè «era difícil trobar a les llibreries alguns dels meus llibres més emblemàtics de més vendes com Camí de Sirga, que no havien estat reeditats».
La seva darrera aparició en públic va tenir lloc fa dos mesos, quan va rebre a Terol el Premi de les Lletres Aragoneses 2004, el màxim reconeixement cultural d'Aragó, de mans del president de la comunitat Marcelino Iglesias.
Les reaccions en el món cultural no es feren esperar i la Institució de les Lletres Catalanes el va definir en boca del director Subirana: «era un model d'escriptor dedicat a la literatura».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.