En aquesta data, 1569, Miguel de Cervantes marxa cap a Itàlia per servir com a cambrer el cardenal Giulio Acquaviva. Sembla que ha hagut de fugir de la Península a causa d'haver ferit en desafiament un tal Antonio de Sigura, puix la pena que estableix la justícia reial per a tal casos és tallament de la mà dreta i una desena d'anys de desterrament. Des d'aquest any fins al 1575 viurà tot un seguit d'aventures que han de ser font d'inspiració de tots aquells episodis que tenen la mar Maditerrània com a teló de fons. Coneix ciutats i personatges: Milà, Florència, Palerm, Venècia, Parma, Ferrara, Roma i altres llocs de la Itàlia renaixentista.
També importants personatges com els que figuren en el relat del captiu, entre les pàgines del Quixot. Ens parla del Duc d'Alba, de Diego d'Urbina, de Pius V, del soldà Selim, d'Àlvaro de Bazán, de Muley Hamet i de Muley Hamida, de Pedro Puertocarrero i d'Arnaute Mamí, d'Azanaga i Agimorato, i alhora d'alguns altres que tingueren una certa relació amb Mallorca: Fratín, Joan Andreu Doria, Joan d'Àustria...
Fratin, famós enginyer de l'època, vingué a Mallorca el 1575, enviat per Felip II, altrament anomenat Jacobo Paleazo. Restà a l'illa poc més d'un any, en el decurs del qual reformà totalment les muralles de Ciutat i treballà activament en un dispositiu de defensa d'aquesta i altres places fortificades de l'arxipèlag, així com un cinturó costaner de torres fortes o talaies de senyals.
Joan Andreu Doria arribava a la badia de Palma el mes d'Agost de 1601 amb l'Armada reial de la qual era almirall o comandant. Es dirigia a la conquesta d'Alger i un bon nombre de mallorquins s'apressaren a enllistar-se per formar part de les forces de l'expedició, això mentre eren desembarcats a la capital mallorquina els soldats malalts. L'empresa fou un fracàs com ho havia estat la de Carles I, tres dècades abans, quan hi hagué igualment contribució de tropa mallorquina, cent cavallers i mil soldats.
Joan d'Àustria arribava el 1568 a Mallorca, amb algunes galeres, primer al port d'Andratx i després al de Ciutat. Ben rebut o obsequiat pels jurats, es degué prometre de tornar, com així fou el 1575, quan recalà a la capital amb el gruix de l'Armada. Una tercera visita la féu el 1647, quan comandava una esquadra que anava a dominar la sublevació de Nàpols.
No fou menys important l'anònim protagonisme de molts mallorquins en aquelles lluites inacabables. En temps de Barbarossa, per exemple, hi havia davant Alger, una fortalesa cristiana que havia estat construïda per ordre de Ferran El Catòlic. La guarnició era quasi tota mallorquina. Aquells soldats, molts d'ells veterans, dels que deien «avantatjats», hagueren de resistir un llarguíssim setge, amb atacs molts seguits als seus murs, baluards i defenses. Perdre aquell punt era deixar sense protecció el port i ciutat d'Alger. D'aquí que la resistència, en molts moments, des del 1514 i per espai de quinze anys, esdevingués desesperada. Finalment caigué en mans dels moros d'Alger el 1529.
També i per disposició de Felip II, quatre bergantins amb infanteria mallorquina hagueren d'acudir a auxiliar Orà, que sota bandera cristiana, era assetjada pels turcs.
Històries de guerra marinera que Cervantes degué conèixer de prop o de lluny, tot i que mai no degué posar peu a les Balears.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.