Un pare trinitari havia arribat a Alger a començaments de juny de 1580. Era fra Juan Gil i negociava el rescat d'alguns captius. Es va interessar, especialment, per la dissort d'un personatge excepcional: Miguel de Cervantes. Els seus amos musulmans demanaven per la seva llibertat cinc-cents escuts, una quantitat forta. La causa de demanar per ell una suma tan crescuda es basava en els detalls de la seva pròpia captura. A finals de setembre de 1575 havia sortit de Nàpols, amb destí a Espanya, la galera «Sol», duent com a passatgers els germans Miguel i Rodrigo Cervantes. Miguel portava una carta de recomanació de don Joan d'Àustria per al seu germà, el rei Felip II. En el text es prega Sa Majestat d'atorgar a Miguel la graduació de capità.
Estant ja prop de Marsella, la galera «Sol» fou decantada de la resta de l'estol, puix anava navegant entre altres vaixells, per una tempesta. Solitària, fou atacada per unes naus turques. Un cop els pirates s'hagueren apoderat de l'embarcació cristiana procediren a un acurat escorcollament. De les butxaques de Miguel de Cervantes isqué la carta esmentada i encara una altra, també de recomanació, del duc de Sessa. Els atacants pensaren, aleshores, i no sense raó, que havien agafat un personatge important. Els turcs dugueren els presoners a Alger i el cap de Cervantes fou posat a preu: Cinc-cents escuts d'or.
A Alger estant, Miguel realitzaria quatre temptatives de fuita. La primera anà malament, puix l'escriptor s'havia fiat d'un moro que creia amic i que el denuncià. El 1577 era alliberat Rodrigo per trenta escuts que pagaren per ell els pares mercedaris. Ell i Miquel havien quedat d'acord per dur a terme un segon intent de fuita. Rodrigo noliejaria un petit vaixell que l'esperaria en algun indret de la costa africana. Cervantes i alguns captius fugen i esperen, amagats dins una cova riberenca, l'arribada de la nau. Novament denunciats, descoberts i traïts, els duen a presència del Bey algerià, el qual, irat, ordena que Cervantes sigui reclòs al seu «bany» (rebia el nom de «bany» un recinte o dipòsit, de superfície o subterrani, auntèntic dipòsit d'esclaus, una mena de «presó de seguretat». Res tenia de «bany» o «hammam» sinó ben al contrari, el mot prové del francès, «bagne» i no «bain», i del substantiu «bagnard», forçat. N'hi havia a llocs portuaris cristians, com Marsella, Liorna i, sobretot, Malta, amb més de vint-mil captius àrabs a mitjan segle XVII, on hagué de compartir captivitat amb altres dos mil esclaus. Fracassaren dos altres intents de fuita.
I aquell mes de juny, Cervantes, considerat irreductible, ja havia estat cobert de cadenes a bord d'una nau que l'havia de conduir a Constantinoble. Com a una pel·lícula de «suspense», en aquells moments, just abans d'alçar àncores, s'hi presentà fra Juan Gili amb els cinc-cents escuts.
Acabava el malson i Cervantes arribava sa i estalvi a la Península. Tanmateix, ni un sol moment oblidaria les angoixes passades.
El 1583 representa en els corrals de teatre de Madrid la seva peça escènica Los tratos de Arge (També titulada Los baños de Arge) i que no és altra cosa que ingeniosos diàlegs brostats d'una experiència durament viscuda. Retrobarà aquesta realitat a la novel·la exemplar El amante libera, que té per teló de fons les ruïnes de Nicòsia, a Xipre, i per protagonistes Ricaredo, un esclau cristià que es lamenta de les seves desgràcies en presència d'un amic renegat, Mahamut. Igualment autobiogràfica, pel que fa al tema, seria una altra novel·la exemplar: La española inglesa, on es relata l'atac a unes galeres turques comandades per Arnaute Mamí -nom del renegat albanès que capturà la «Sol», atac que costà a Cervantes, com ja hem vist, cinc llargs anys de captivitat.
També reprodueix l'escriptor en aquesta obreta com després del rescat de Ricaredo pels trinitaris, amb la posterior processó d'excaptius a València como li va esdevenir a ell mateix. Apuntem, finalment, que a la «història del captiu», en les pàgines del Quixot, Cervantes s'afica en la narració, identificant-se com «un tal de Saavedra», soldat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.