-Sereu l'encarregat de parlar de tres poetes i de moure la conversa entre tres generacions ben diferents i amb uns plantejaments estètics divergents. És una mostra de la salut?
-I tant que sí! En dos sentits, a més. La poesia catalana actual és rica i plural i en el sentit de ser una mostra de la força de la poesia catalana a la perifèria!
-Valorau breument l'obra de cada un d'ells.
-Fiol és un gran poeta de talla internacional i qui no ho vegi a aquestes altures és que no sap llegir. Aguiló és un poeta inquiet que cerca camins nous expressius per la poesia, que vol trencar el vel del puritanisme de la poesia catalana perquè sigui capaç d'expressar qualsevol aspecte de la vida humana. Martorell és un poeta callat que ha anat treballant discretament, a l'ombra, durant molts anys i ara ha produït una obra important que serà el punt de partida d'uns llibres futurs de gran pes.
-La figura de Bartomeu Fiol ha estat reivindicada des de tots els sectors. Quina és la seva importància?
-Fiol aporta diverses coses a la poesia catalana: autenticitat i sinceritat, fins a fer-nos trontollar les idees còmodes i preconcebudes; ambició intel·lectual sense concessions i sense pedanteria perquè les idees són la seva segona natura; riquesa de registres expressius: la llengua poètica està marcada pel seu pas.
-Com veu Sam Abrams el panorama de la nostra poesia?
-En aquests moments la poesia catalana està passant un moment d'extraordinària creativitat, que la situa al nivell de qualsevol altra cultura europea. Ara bé, aquesta riquesa, paradoxalment no podria estar pitjor administrada per les editorials, els mitjans de comunicació, les institucions, les universitats. En lloc de mimar-la li posen bastons a la roda.
-Vós i el mateix Fiol, heu denunciat sovint la manca de crítica literària. El nostre país està mancat de referents culturals?
-Efectivament. Existeixen autèntics crítics de poesia com Valentí Puig, Enric Sòria, Jordi Julià, Pere Ballart. Però estan allunyats de les plataformes de projecció pública i en el seu lloc hi ha una colla de mers ressenyistes, amb el pit massa inflat, que no saben exercir correctament la crítica literària! La gran producció poètica de l'any no té el ressò crític.
-Què han significat els Imparables per a la poesia catalana?
-Tres coses: una crida d'atenció sobre nou poetes de primera línia; després un intent de debat poètic de gran abast però des de la literatura; i una resposta davant del sentit de tancament de la poesia catalana que ha generat la generació del 80, que volien tancar la literatura després d'ells, de manera que fossin els darrers grans escriptors.
-Proliferen els premis literaris, es continuen editant molts de llibres, falten referents fiables... com aconseguir major qualitat?
-La poesia catalana té moltíssima qualitat. Inqüestionable. S'editen massa llibres, sí. Hi ha massa premis, sí. Però enmig d'aquest caos sempre acaben surant els grans poetes. Fiol mateix. Des dels anys 60 que hi és. De manera subtil el doctor Joaquim Molas i el mateix Josep Maria Llompart el van voler tapar. Ho han aconseguit? No, perquè l'obra de Fiol és més important.
-Perifèria i centre. La millor poesia en català es fa a les Illes?
-Es fa una poesia extraordinària a les Illes: Fiol, Vidal Ferrando, Puig, Alzamora, Aguiló, etc a Mallorca; Jean Serra, Josep Marí o Bartomeu Ribes a Eivissa; Margarita Ballester i Ponç Pons a Menorca, etc. Jo diria que en aquests moments la gràcia de la poesia catalana està en el fet que es fa gran poesia a tot el territori i la gran poesia de les Illes és només una prova.
-Què en pensau del mínim cas que s'ha fet al Principat de l'any Costa i Llobera i de l'any Alcover?
-Ha estat francament escandalós i inadmissible. Alcover i Costa són gegants de la tradició catalana per a tot el territori. Es veu claríssim amb aquesta falta de compromís amb els dos escriptors com el discurs pancatalanista de la Generalitat de Catalunya és superficial.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.