Melcior Comes: «He volgut escriure una novel·la sense que ho semblàs»

-En «L'estupor que us espera» ironitzau sobre les falses memòries dels artistes...
-M'interessen els actors, com interpreten i a la vegada cerquen el sentit de la vida. Intent crear un discurs propi, explicar com algunes experiències destacades arriben a ser decisives en la conformació de la personalitat. He volgut escriure una novel·la sense que ho semblàs, d'una forma no convencional.

-També tractau el tema de la decepció.
-La vida té coses bones i desenganys però no crec que hi hagi experiències boens o dolentes, sinó maneres de viure-les. Moltes experiències que acaben essent positives en algunes persones, destrossarien altra gent.

-El vostre estil és clar però molt elaborat. Quin és el vostre procés de treball?
-Escric a base d'escenes que treball com a unitats. És com si rodàs. En tenir ja diverses escenes les retoc perquè encaixin. Quan començ, només tenc una frase, una intuïció sobre el narrador i una escena. És un procés lent.

-Com us vau documentar?
-Vaig llegir mètodes interpretatius per entendre el moviment dels actors, com el mètode Stanislawski. Vaig intentar esbrinar aspectes sobre el moviment o el ritme, pero es tracta d'una obra d'imaginació, de ficció.

-Quina és la vostra prioritat, en l'ús del llenguatge?
-Prioritz la comunicativitat, que existeixi una ànima que s'expressi i es comuniqui, però no convencionalment. Vull rompre amb els vicis del llenguatge, llevar els seus automatismes, fugir dels tòpics.

-En el vostre llibre, incloeu alguns personatges reals com Baltasar Porcel o Calixto Bieito...
-Es tractava de desfressar la novel·la amb el gènere memorialístic. Quan parl de Porcel o Bieito, esment dades reals encara que m'interessa més el versemblant que el vertader. Malgrat que alguns personatges procedeixin de la realitat, el lector ha de veure i gaudir la globalitat com una ficció.

-Llegir-vos és descobrir un lector apassionat, que ret homenatge a la literatura...
-M'interessa que la literatura sigui part de la vida, una forma de viure més. En el llibre faig un homenatge a la literatura de teatre. Crec que la literatura ha de ser sempre una font de vida, també per al lector, que s'ha d'impregnar, quedar afectat.

-Us atreviu també amb la crítica al món de l'espectacle...
-El món de l'espectacle està regit pel banal i per l'obscenitat, negant a l'actor tot el que li permeti sobresortir. M'interessa explicar la forma en què l'actor és capaç de sobreposar-se a aquesta dificultat. La mentalitat postmoderna ho despersonalitza tot. És la cultura de la festa, les masses i la performance però la creació és un tema dels individus i l'exercici de la lectura pertany a la intimitat.

-És un plantejament ambiciós...
-L'ambició no ha de ser alguna cosa externa, es du a dintre. L'ambició també pot ser humil. Es tracta de fer, en cada minut, el que la creació te demani, ser fidel a les lleis de la creació. Tenc ganes de mostrar que el món és complex, oferir una visió àmplia del món i de la vida.

-A qui admirau dins del panorama literari en català?
-Baltasar Porcel és el millor escriptor viu en llengua catalana, està a l'alçada dels millors intel·lectuals del món. Avui en dia, en català, hi ha millors escriptors que a França. Allà no hi ha ningú com Jesús Moncada. A Itàlia hi ha bons escriptors però aquí, gent com Pere Gimferrer, confereix a la cultura catalana una salut envejable. Si aquests escriptors en català fossin de cultura francesa o italiana, tendrien una repercussió mundial. Pere Gimferrer era el millor poeta en castellà, es va passar al català i els seus llibres dels anys 70 no han estat superats, encara que existeix una extraordinària generació de poetes en castellà.

-Les vostres dues novel·les publicades han obtingut premis. Quina influència han tengut sobre vós?
-Els premis literaris són una cosa secundària, una obligació professional. No te queda més remei, per publicar, que presentar-te als premis i guanyar-los. Tenc clara la meva vocació i he de treballar. El treball literari és una tasca estètica que no té res a veure amb el que el món et diu, ni amb les bases dels premis literaris. Un escriptor, davant una nova creació literària, sempre comença des de zero sense que serveixi per a res tot el que t'hagin dit abans.

-És la visió d'un escriptor professiona.
-Els escriptors hem de tenir clar que el nostre treball és escriure, realitzar una bona tasca, la resta és sociologia. No és bo queixar-se ni amotinar-se.

-Rimbaud és el vostre model literari?
-Rimbaud va dur a l'extrem el fet de convertir la seva vida en matèria poètica. Això, en el fons, apareix en les meves novel·les, la recerca de l'ambició rimbaudiana.