Era una de tantes notícies estiuenques en el nostre arxipèlag: «Dues galiotes pirates han pres tres homes d'una barca devora Porto Colom». El destí dels pobres mariners capturats seria, probablement entre Alger i els seus «bagnes» (de bagnard: forçat), que tal era el nom que rebien els indrets on estaven tancats els esclaus a una zona portuària. El pitjor de tot és que els habitants de les Balears estaven quasi acostumats a aquest tipus d'esdeveniments, per la seva freqüència, i hom estava advertit del perill que implicava viure o treballar a les marines. És, doncs, ben lògic, que el tema entràs a formar part dels diversos gèneres de la literatura popular, des del romanç a la glosa, tot passant per la llegenda, la rondalla i la contarella. Bell és el romanç de «Sa nuvia d'Aljandar», segons el qual, l'hermosa filla dels pagesos del lloc d'Aljandar, a Menorca, fou capturada per un moros pirates el dia de les seves noces: «Sa nuvia d'Aljandar,/ avui és en terra,/ i demà serà en mar./ Avui, capons i gallines;/ demà menjarà sardines/ a la vora de la mar».
Amb no més fortuna, «La germana rescatada», protagonista d'una cançó recollida a Artà, mou un argument semblant:
«Petiteta l'han casada,/ no es sap calçar ni vestir,/ l'han enviada a dur aigo/ de la font del Torrentí./ Los moros la han robada,/ moros i un bergantí,/ i en feren un regaló/ a la reina del morisme,/ La reina, com la va voure/ tan guapa i tan garrida:/ -Tornau-la-vos-ne, bons moros,/ d'allà on l'hageu traïda,/ perquè si el rei la veia,/ d'ella s'enamoraria;/ ella seria la reina,/ i jo l'esclava d'ell seria.-/ Va respondre una criada,/ de les dotze que tenia:/ -La deix fer, senyora reina,/ la deix fer, senyora mia; / l'enviarem a rentar/ los panyos a la marina.../ Entre el sol i la serena/ sa color se corrompia/ mentre rentava los panyos/ a la vora de la marina,/ veu venir un cavaller/ cavallo blanco tenia/ -Bon dia, la moretona./ Cavaller, benvingut sia./ Vols venir, amb mi, moretona?/ Vols venir, amb mi companyia?/ I los panyos de la reina,/ per mi, qui los rentaria?/ Los qui són brodats de oro/ vendran amb mi companyia; / los qui són brodats de plata/ quedaran a la marina./ Di'm avon vols covolcar,/ a les anques o a la silla?/ A les anques del cavallo,/ perquè a mi m'és honra mia./ Caminaren set jornades,/ que paraula no decían;/ caminaren altres set,/ descobriren Camp d'Oliva,/ Camp d'Oliva, Camp d'Oliva,/ Camp d'Oliva, preciós!/ Vols me dir, tu moretona,/ d'on coneises Camp d'Oliva?/ No em digues la moretona,/ cristiana ho som naixida/. Som fia del comte Flórez/ i de dona Margalida./ -Si dius ver la cristiana,/ germana meva series.-/ Se donaren un abraç,/ que departà's no porien./ -Mumare, la mia mare,/ voleu veure, vostra fia?/
-Set ciutats que tenc dins França, totes les hi donaria;/ endemés, si verge fos,/ totes les redoblaria./ -Tan verge som jo, mumare,/ com l'hora que vaig neixir;/ el rosari de les verges/ per mi no se corrompí».
Ja es veu quina és la principal angoixa i preocupació que devien tenir els familiars d'una donzella captiva. I tanmateix, el desflorament, solia esser inevitable, com inevitable degué esser el cas de Na Simoneta, narració popular recollida per l'Arxiduc:
«Es moros agafaren una dona que li deien na Simoneta i la se'n dugueren a Alger i allà va estar esclava. Quan tornà a Mallorca va fer gloses que deien lo que havia passat, i una glosa diu així:
«Tres anys vaig estar tancada/ dins una torre molt fort;/ si no hagués tengut conhort/ m'hauria presa la mort,/ però Déu sempre ajudava».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.