El pa dels pobres (1569)

Miquel Ferrà i Martorell04/06/05 0:00

Per ordre del lloctinent i capità general es feien crides arreu de Mallorca per a prohibir dur armes a la gent del poble i, alhora que «ningú gos ni presumesca jugar a llocs prohibits ni blasfemar», segurament perquè tant els jocs de messions com en ferir la sensibilitat dels creients a la via pública duia conseqüències de bregues i, fins i tot, de morts, ferits i víctimes innocents. És curiós que aquestes disposicions arribassen amb els primers calors, a les portes de l'estiu, quan els ànims, especialment del jovent, reviscolaven. Però l'època estiuenca no significava més que dues noves oposades. Per una banda, el goig de poder fer la collita del blat, dels arbres fruiters, de la vinya... això al llarg dels propers mesos. Per una altra, el perill, redoblar en aquesta part de l'any del desembarcament dels pirates turcs i sarraïns, que qualsevol dia i a qualsevol moment, atacaven pobles i possessions costaneres per a robar-hi ramat, béns i persones.

Però... Quines altres coses preocupaven la nostra gent del segle XVI a més de les gateres, els jocs prohibits, els robatoris, les bregues amb armes...

Qualsevol «Casa de la Vila» havia de patir greus angoixes pel que feia a la manca de blat, puix que encara que en sembrassin mai no n'hi havia prou per a donar pa a tothom; «per los honrats jurats fou proposat al Consell que la necessitat dels pobres cada dia va creixent i que no poden arribar a comprar lo mestall del modo que va ara i que per tant lo honorable Consell vulla determinar si endolciran lo gra del delme. Fou conclús i determinat que posen lo mestall a ravó de quaranta-cinc sous per quartera, perquè los pobres es puguen sustentar...» (Noticiari Segle XVI de Mossèn Per e Xamena, historiador). El pa. Heus aquí el principal problema. Del mateix aplec d'Anys Enrera en treim més dades sobre els maldecaps municipals pel que fa al tema, en aquest cas parlam de Felanitx: «Els jurats havien tramesos diners a Ciutat per comprar blat i no en volgueren vendre; aprés hi és anat el jurat En Mesquida i tampoc no n'hi han volgut donar. Es veu que han donat a entendre al Sr. Virrei que ací hi havia molt de forment, lo qual no és ver perquè és ja quasi acabat. Fonc conclús i determinat pel consell que un jurat vaja a Ciutat per suplicar sa Senyoria que es vulla apiadar i donar-nos forment per subvenir als pobres, atès que el forment de la terra és acabat o n'hi ha molt poc...».

Dies després «el consell comissiona quatre homos per cercar blat, xeixa, ordi o mestall per a la vila», i com n'arribàs de Ciutat, després de molt estira i amolla, el Virrei volgué evitar qualsevol cas de corrupció en aquest sentit i així, «segons una lletra del Senyor Virrei els jurats no podran vendre blat ni mestall i han de fer pastar i vendre el pa fet. Fou determinat en Consell que els jurats lloguen tantes pastadores com serà menester i concerten amb elles el preu...»