Han passat més de vuitanta anys des que el 1923 nasqué la Fundació Bernat Metge, impulsada per Francesc Cambó. La finalitat era publicar en llengua catalana els clàssics grecs i llatins. El mallorquí Joan Estelrich i el poeta Carles Riba en varen ser responsables en la seva primera etapa, quan es tractava d'educar el país en l'humanisme clàssic. Ahir un altre Cambó, el seu nét, Francesc Guardans i Cambó, va presentar la col·lecció a la Fira del Llibre de Palma i anuncià que el servei de publicacions de les Illes Balears serà el seu distribuïdor a Mallorca a partir d'ara.
-Quina és la importància d'aquesta col·lecció i dels clàssics avui en dia, en ple segle XXI?
-Avui en dia la col·lecció és una de les tres més importants del món. Quan Estelrich i Riba van dirigir-la es volia donar una eina que servís a la vegada per enriquir el coneixement de la llengua i per això es va pensar a vessar la literatura clàssica al català, en una iniciativa que va tenir fins i tot Pompeu Fabra com a col·laborador. Al llarg de vuitanta anys s'han fet més de 340 traduccions directes amb un rigor i un plantejament molt important: posar en llengua catalana i a l'abast de tothom els clàssics.
-Per què?
-Perquè els clàssics formen part del que nosaltres som avui com a habitants de la Mediterrània i llatins d'origen.
-Una tasca ingent i perllongada al llarg del temps... va tenir algun gran entrebanc amb la dictadura?
-Cap als anys cinquanta ens van prohibir la col·lecció, perquè era en català, però Estelrich va anar a Madrid i va explicar als censors que el que es volia era acabar una col·lecció ja iniciada i no hi va haver cap mena de problema per prosseguir, a ritme de sis volums cada any. El 350 serà el primer volum de la Ilíada d'Homer.
-Una tasca editorial que va comptar amb la feina de molts de mallorquins... Salvador Galmés, Llorenç Riber, Miquel Dolç, Guillem Colom, el mateix Estelrich...
-La Bernat Metge és una col·lecció que a la vegada és un punt de trobada de totes les persones que han estimat la literatura clàssica, avui tan amenaçada. Sempre hem tengut col·laboracions de pertot, i tothom que tengui interès en la literatura clàssica hi serà benvingut, perquè la col·lecció de clàssics no és de ningú, és de tot el poble de parla catalana.
-Què pensau del canvi de plans d'estudis previst en la reforma de les humanitats?
-Aquest país fa una cosa dolenta, que és canviar de plans d'estudi com de governs. Els plans d'estudis haurien de ser símbols d'identitat per refermar-se, un referent. Als països on millor funciona l'educació és on el pla funciona des de fa molt de temps.
-Hi ha cap límit per a la Fundació Bernat Metge i per a la col·lecció?
-D'aquí a vint anys discutirem sobre això, però ara per ara no. Hi ha molts de llibres per poder fer i hem de créixer, perquè hi ha mancances de traduccions. El que passa és que de vegades la literatura clàssica fa por i no ens aturam a pensar que els seus autors escrivien coses molt interessants i que a més a més encara són molt actuals.
-Creis vós que hi ha alguna mancança significativa?
-Jo crec que Homer hi hauria de ser més, el que passa és que hem de tenir obres cabdals i algunes desconegudes, perquè aquesta és la gràcia d'una col·lecció entesa com a tal.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.