Miquel Ferrà: «A la societat literària no hi ha amics, hi ha competidors»

-Contau en el llibre la història d'un home que fa una defensa aferrissada de la seva terra, que hi combrega. Ens en fan falta a Mallorca?
-No estam en una situació tan dràstica, però a més a més crec que aquí no estam tan identificats amb la terra. És una altra mentalitat. No sé fins a quin punt ens identificam amb la natura.

-Que és el que precisament empraren com a arma en la guerra contra els espanyols...
-És que ells són del Riff, que és una unitat geogràfica molt peculiar, no política. Ells són berbers del Riff, arrelats a la muntanya durant segles i segles, sempre desconfiant dels qui hi arriben, que sempre són invasors i explotadors.

-Una cultura que nosaltres tenim ben a prop i de la qual desconeixem moltes coses. Precisament la recreació que en feis demostra la feina feta en el llibre...
-La primera vegada que vaig veure Àfrica va ser des de Tarifa el 1965 i es veia molt clar i vaig pensar, com és possible que estigui tan a prop i vaig veure que era un reclam. De totes maneres, no sé on va néixer el meu interès per aquesta cultura, supòs que l'esperit humà és un misteri.

-També ha estat elogiada la psicologia del personatge principal...
-És que aquesta novel·la és essencialment un retrat psicològic feta des de l'estimació que li tenc a la cultura islàmica.

-Guanyàreu el premi Ciutat de Palma en el primer any en què es donava també en castellà, desoint el boicot de l'AELC.
-Els sindicats i les associacions d'escriptors neixen per tenir sobretot democràcia, que comença en les llibertats individuals per seguir o no les seves recomanacions. Quan els directius decideixen per tu ja no hi ha llibertat. Jo crec que hi ha una ètica dels artistes i que l'art ha de ser lliure, com les decisions.

-Heu perdut algun amic pel fet d'haver-vos presentat al premi? -Dins la societat literària no hi ha amics, hi ha competidors, com en la resta del món artístic. Les amistats es fan per sobre de la professió.