Miró, un altre «mallorquí» a Roland Garros

Cada any, la Federació Francesa de Tennis demana a un artista que realitzi el cartell per al torneig -en aquesta edició de 2005 l'artista seleccionat ha estat el barceloní Jaume Plensa-, però l'any 1991, coincidint amb la celebració del centenari del torneig, els organitzadors van pensar en un artista de fama universal.

L'elegit va ser Joan Miró, mort el 1983. Per això, la seva obra Chanteur des rues I és l'única no realitzada expressament per al torneig. Però el nom de Miró no els va venir al cap als organitzadors del torneig ni a la galeria Lelong el 1991, ja que cap el 1980 van intentar que el mestre realitzàs ja una obra per al centenari del torneig. Tanmateix, Miró estava massa preocupat preparant els cartells per potenciar el turisme i els del Mundial de futbol fets a Espanya el 1982, i a més considerava el tennis com «un vell snobisme anglès». El 1990, la galeria Lelong, que des del 1954 coneixia i tractava l'artista, va proposar als hereus del geni establert a Mallorca la utilització d'una obra seva com a cartell del centenari del torneig parisenc, que va rebre la resposta positiva de la família Miró «sempre que no es desnaturalitzàs l'obra», segons van dir en aquell moment. La galeria Lelong, anteriorment anomenada Maeght-Lelong, va escollir un gravat titulat Chanteur des rues I, pintat el 1981 i que quadra perfectament amb el torneig parisenc, ja que a l'obra hi ha un cercle groc que sembla una pilota de tennis. El títol de l'obra va ser pensat per Jacques Dupin, confident i col·laborador oficial de Miró, i més tard biògraf.

A banda d'aquesta obra, l'exposició mostra altres peces de l'artista com sengles litografies de la sèrie Espanya, Copa del Món (1981), Dames aux Damiers (1969) i el gravat Chanteur des rues IV (1981).

En el decurs d'aquests 25 anys, han realitzat cartells anunciadors del torneig parisenc artistes espanyols tan importants com Antoni Tàpies, en l'edició de l'any 2000, Eduardo Arroyo (1981), Antonio Saura (1997) o el darrer, l'esmentat Jaume Plensa (2005).

Per primera vegada, el «Tenniseum» reuneix en 1.000 metres quadrats les obres d'aquests coneguts 25 artistes contemporanis i l'esport i l'art, tan allunyats aparentment un de l'altre, conviuen durant aquestes dues últimes setmanes a la capital mundial del tennis i en un dels centres artístics més importants del món.

Les regles que durant aquest quart de segle han seguit els organitzadors del torneig no han canviat ni una mica: elegeixen un artista, li demanen una obra, es reserven el dret a rebutjar-la si aquesta atempta a les conviccions polítiques o religioses, o si comporta elements que puguin perjudicar la prova, però en cap cas es permet de modificar-la una vegada aprovada.