L'Acampallengua bat rècords

Joves, principalment en edat adolescent, arribaven en grups d'arreu de l'illa per instal·lar-se a la zona d'acampada. Una àrea, a les rodalies de Porreres que, tot i la seva extensió, unes tres quarterades, a les 14.00 hores ja estava del tot ocupada i obligà l'organització a ampliar-la. Paradoxalment, aquest era el primer indicatiu que la cosa anava bé. La venda anticipada de bons feia preveure en els dies previs que l'Acampallengua d'enguany aconseguiria superar amb escreix l'afluència de passades edicions, que se situava en les 12.000 persones. I així fou.

Al tancament d'aquesta edició Porreres semblava que havia triplicat la seva població de 4.500 habitants i els carrers del centre estaven envaïts d'una multitud que rejovenia l'habitual i trencava l'apacible dia a dia. Arreu del poble hi havia joves. El matí cercant on instal·lar-se i coneixent el poble, l'horabaixa participant als diversos tallers, assistint a conferències o presentacions de llibres...

L'organització parlava ja de rècord abans que el vespre començàs l'esperada nit de rock català. La festa, emperò, començà a les 12.00 hores. Una cercavila a la qual no faltaren xeremiers ni caparrots, ni gegants anunciava que tot era a punt de començar. Després de discórrer pels carrers més cèntrics, la cercavila arribà a la plaça, on ja l'esperaven les autoritats. En representació de Joves de Mallorca per la Llengua, Miquel Àngel Contreras es dirigia als presents per explicar la necessitat d'esdeveniments com aquest «per poder viure en català» i aconseguir que «el català sigui una llengua normal». Contreras posà de relleu el desig que en un futur els Joves de Mallorca per la Llengua no siguin necessaris, però fins aquest dia, els joves seran aquí, garantí. La representant de la Universitat de les Illes, Francisca Salvà, seguí en el parlament a Contreras, per recordar el suport de la institució a la mobilització dels Joves en pro de la llengua i la cultura.

Un missatge al qual se sumà el batle, Joan Sastre, amfitrió de l'Acampallengua d'enguany. Després de donar la benvinguda als presents, Sastre llegí un discurs en què no faltaren les al·lusions a Miquel Martí i Pol i a Joan Brossa. «Cap dia no es perd per als que lluiten», digué citant Martí i Pol en referència als Joves de Mallorca per la Llengua. Un col·lectiu a qui garantí el seu suport i encoratjà a mantenir el seu «compromís per la lluita» per la normalitat de la llengua. «Una llengua no se perd perquè les persones que no la saben no l'aprenen, sinó perquè aquells que la saben no la parlen», afirmà per acabar recordant allò de Brossa que diu: «Poble, treu-te el jep i salva't de la saliva d'una llengua estranya!».

La presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, posà el colofó als parlaments amb un missatge d'optimisme per la llengua. Recordà l'aposta «ferma i clara» del Consell per assolir la normalitat i féu una valoració positiva del moment dient que «els joves saben llegir i escriure català quan acaben l'escola». Munar, que comptava amb alguns companys de partit entre el públic, com Miquel Ferrer, batle d'Alcúdia, destacà la necessitat de la llengua com a eina d'integració dels immigrants.