Els Joves insten Matas a rectificar totes les mesures contra el català

Prenent com a punt de partida que «la llengua catalana topa amb importants entrebancs que dificulten la seva normalització», Joves per la Llengua reclamà a l'Estat respecte per als drets lingüístics dels catalanoparlants, a les institucions europees el reconeixement del català com a llengua oficial de ple dret, i al Govern balear, «un canvi en la política lingüística».

El Govern de les Illes Balears és el més criticat en el manifest. El document referit a l'Executiu se centra en onze punts, en els quals els Joves fan un repàs de la cojuntura de la llengua i reclamen al Govern que «rectifiqui de manera urgent totes les mesures que ha pres en contra del català». Entre aquestes se citen la davallada dels requisits lingüístics per als funcionaris, el tancament de Som Ràdio i Ràdio Jove, el retall del pressupost de normalització lingüística, la supressió de la junta Avaluadora del Català, la campanya contra l'ús de la llengua dins el sistema educatiu...

En el document, els Joves per la Llengua, a més de reclamar un increment en el pressupost de Política Lingüística fins a assolir-se el milió d'euros en acabar la legislatura, sol·liciten una nova llei de Política Lingüística que incorpori sancions pel seu incompliment, especialment en l'àmbit dls drets lingüístics. Exigeixen també que els alts càrrecs de l'Executiu emprin el català durant les seves manifestacions en públic i complir així el drecret 100. També demanen que difonguin un missatge clar sobre el català, «lluny de confusionismes».

La televisió autonòmica, IB3, tampoc s'escapà de les crítiques dels Joves de Mallorca per la Llengua. Exigeixen que ofereixi «una programació cent per cent en català» i que es resintonitzin a les seves freqüències habituals el canals de la Televisió de Catalunya i la valenciana. A més, es demana que se reobrin els mitjans de comunicació en català que han tancat (Som Ràdio, Ràdio Jove) o que se n'obrin d'altres en la mateixa línia de suport a la producció feta a les Illes i en català.

Aspectes com ara la immigració també tenen el seu ressò al manifest. Els Joves reclamen la posada en marxa d'una xarxa de dinamitzadors lingüístics a tots els pobles i barriades de les Balears, amb l'objectiu de promoure l'ús i el coneixement del català. Per aconseguir-ho, creuen essencial que la Comunitat assumeixi les competències en immigració com a mitjà per a garantir una correcta integració social i cultural dels immigrants.

En la redacció del manifest final hi prengueren part més de mig centenar de joves. El document està previst que se remeti a les institucions perquè s'assabentin del seu contingut. Com a gran conclusió, els Joves de Mallorca per la Llengua, demanen a les administracions públiques que facin feina perquè el català es converteixi en la llengua de cohesió de tota la societat, especialment de la immigració, i que promoguin el coneixement mutu entre illencs i nouvinguts.