La psiquiatria va perdre, tal dia com avui, a la ciutat d'Aberdeen, Escòcia, un dels seus valors més significats: Alfred Adler (Viena, 1870), el qual, havent començat la seva carrera mèdica com oftamòleg, s'interessà llavors molt vivament, per les malalties mentals, tant és així, que el 1902 treballava amb Sigmund Freud.
Tanmateix, entre un savi i l'altre sorgiren diferències teòriques ja que Freud basava els seus sistemes en els impulsos sexuals.
Cap al 1911, Adler, ja havia bastit les seves pròpies teories, més basades en el poder que en el sexe. Els infants, petits, impotents, situats a un món que dominen els adults, són massa conscients de la seva inferioritat. D'aquí procedeix el famós «complex d'inferioritat», capaç de fer que l'ésser humà dediqui la resta de la seva vida a aconseguir el poder. El sexe, per altra banda, segons Adler, és l'intent de dues persones en dominar l'una a l'altra. L'anormalitat sexual, pràctiques sadomasoquistes, zoofílies, necrofílies i altres abarracions inconfessables, no són altra cosa, sempre segons opinió d'Adler, que la conseqüència dels desordres mentals però no la causa d'aquests. Les teories d'Adler cobren una especial importància en el món de les ambicions injustificades d'aquest nou segle, quan el liberalisme econòmic, amb les seves exigències de producció per damunt de qualsevol confort social, funciona al cent per cent. Una de les consultes fetes a les nines de primer d'ensenyament a les escoles europees han donat resultats ben preocupants. Què vols ser de major? La resposta majoritària ha estat: Vull ser famosa.
Però quan aquests mateixos estudiants arriben als setze anys, que és quan haurien de tenir decidida quina carrera vocacional volen seguir, el desconcert és quasi total: Què vols estudiar? Què t'agradaria ser? Quin compromís professional vols contreure amb la societat? La resposta, en massa casos, és el silenci. Només és evident, en un bon nombre d'exemples, que el que és fill de metge no vol ser metge. El que és fill d'advocat no vol ser advocat. El que té son pare hoteler desitja prendre per un altre camí...
Hi ha moltes i nombroses excepcions, és clar, però... a quasi ningú li agrada ser qualificat com a «fill de...» Tothom sembla ser ambiciós. Tothom vol la fama però ben pocs són capaços d'aportar alguna cosa que meresqui, realment, una fama o una justa coneguda per part dels altres. I ja no parlem d'admiracions, que es cotitzen massa cares...
En resum, la versió del tractament psiquiàtric d'Adler era més pràctic i breu que la psicoanàlisi de Freud i tractava més activament els problemes que el pacient manifestava.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.