Neix el savi Peter Zeeman (1865)

TW
0

És la grandesa de la nimietat còsmica. De «nimium», de llatí. Allò que aparentment ens sembla petit, insignificant, sense cap importància i en analitzar-lo resulta complex. Una complexitat gegantina, una diversitat que desafia qualsevol intel·ligència. El cicle del nitrogen, per exemple: uns microorganismes es descomposen, es transformen en humus, nodreixen la vegetació i entren a la nostra cadena alimentària i formen alhora part de l'atmosfera, un 78 per cent no assimilable pels éssers vius. Això vol dir que tot ens aporta punts positius i negatius, llums i ombres, beneficis i riscs. I l'home, que avui ja té el seu poder immens de destrucció, li ha tocat la difícil missió de nivellar la natura, per la qual cosa es mostra massa sovint incapaç. I més que incapaç, indiferent. Es aquí quan entren en joc els savis, cas de Pieter Zeeman, que naixia tal dia com avui a Zonnemaire, Zeeland, Holanda. Aquest físic va tenir a la universitat de Leiden grans professors com Kamerlingh-Onnes i Lorentz. Sota la direcció d'aquest realitzà experiències que mostraven que un focus de llum situat en un camp magnètic intens, posseïa línies espectrals que es dividien en tres components. Fou anomenat «efecte Zeeman» i confirmava la suggerència de Lorentz que els àtoms consisteixen en partícules oscil·lants, a les quals pot afectar un camp magnètic. La naturalesa de tal efecte podria esser, doncs, utilitzada per a deduir detalls en relació a la finíssima estructura de l'àtom, i també, per a saber altres detalls sobre el camp magnètic dels estels. Aquestes experiències causaren una certa sensació en el món de la ciència, quan aquest es plantejava que «una cosa tan petita com una ratlla que es convertia en tres, podia, de cop i volta, aclarir misteris del cosmos i del macrocosmos». Sensacional. El 1902 Zeeman compartia el premi Nobel de física amb el seu estimat professor, Hendrik Lorenz (1853-1928), a qui el deixeble va sobreviure encara anys suficients per a veure com el món, en una total bogeria, creava l'infern de la Segona Guerra Mundial.

S'ha de dir que Lorentz profunditzà molt més en l'estudi de l'àtom però és evident que qualsevol descoberta científica es recolza o es basa en troballes anteriors i paral·leles. No es pot parlar de Zeeman i Lorentz sense fer referència a Maxwell, Hertz, Arrhen ius, Bohr, Schrödinger, Thomson, Michelson, Morley...

Com una galàxia imperceptible pels nostres sentits i la nostra vista, l'àtom navega pel seu espai amb la quasi total concentració de la seva massa i una càrrega elèctrica positiva, mentre un núvol d'electrons, partícules de càrrega elèctrica negativa, gira al seu entorn i aquestes descriuen òrbites el·líptiques amb una ona associada que les comunica una energia característica quàntica.

Voleu meravella més absoluta?