El director Konrad Zschiedrich ha trepitjat escenaris de mig món. Ha treballat a Alemanya, el seu país natal, a Portugal, Espanya, Índia, Irlanda o Suècia, entre molts altres. Ara, el seu extens currículum inclourà una nova regió: Mallorca. Zschiedrich és a l'Illa preparant Molt soroll per no res, una coproducció entre la Fundació Teatre Principal i Rafel Oliver Produccions que s'estrenarà el 17 de juny a Can Ventosa (Eivissa).
-He cercat els millors actors per al paper. A molts els coneixia de l'Institut del Teatre de Barcelona, on he impartit classes. Com alemany, em sorprèn que a Espanya el teatre sigui molt local, és com un cercle. El localisme és un problema perquè no existeix un teatre d'intercanvi. A Alemanya, les companyies van d'un lloc a un altre. Aquí, el teatre és més regional, el món de l'escena roman molt tancat. L'aïllament mai ajuda. L'intercanvi sí que permet que el nivell cultural creixi.
-Sí. A Espanya, s'inverteix poc en cultura respecte a altres països europeus. Sembla que donen almoina, no existeix una política cultural coherent. Hi ha professionals molt bons que no poden mostrar el seu treball a causa dels pocs d'ajuts. A més, molts actors han de compaginar el seu treball al teatre amb altres professions per poder subsistir. Com es pot evolucionar? És com el peix que es mossega la cua. Un teatre professional ha d'implicar dedicació exclusiva i això és difícil. Comptar avui amb una plantilla de dotze actors durant un temps, com amb Molt soroll per no res, és ja de per si una mica excepcional. Aquí la gent té més talent que a Alemanya.
-Dubt que existeixi una tradició teatral. 25 anys no són suficients. Ara s'està començant a crear una tradició però és necessari que passin generacions. La cultura consisteix en un projecte de segles i de molt treball.
-A Mallorca dirigirà, de nou, un Shakespeare. Quina serà la vostra proposta?
-Serà una obra fidel al text amb una posada en escena senzilla que comptarà amb un vestuari espectacular. La peça ironitza sobre les bogeries que susciten les modes i la seva deformació. Darrere de les dues històries d'amor hi ha problemes de confiança, mostren com la gent es posa màscares per amagar-se. La seva essència és molt moderna perquè parla de la comunicació, de les informacions contradictòries. Dirigir un Shakespeare et permet conèixer sempre un nou món, no he conegut mai un autor tan sorprenent com l'autor anglès.
-«Molt soroll per no res» comptarà amb actors catalans i balears...-La poca inversió en teatre ajuda que la situació perduri?-Què exigiu als vostres actors?
-Som bastant dur. És difícil d'explicar. Vull que aprofundeixin als seus papers, que els facin creïbles, que els converteixin en una realitat, que no fingeixin. És insuportable veure un actor fingint. El problema és la falta d'estructura del país.
-Sí que existeixen molts teatres i una tradició d'anys...-El franquisme no va ajudar?
-Vaig viure 53 anys en una dictadura, a l'Alemanya de l'Est, i no crec que aquesta sigui l'explicació. Avui, la gent està més interessada a vendre un producte i, per tant, a fer-ho comercial, una cosa molt perillosa però, al seu torn, necessari. Normalment, el teatre comercial viu dels avenços del teatre més avantguardista.
-Tanmateix, sí existeixen grans autors teatrals...
-Sens dubte. Espanya ha tingut uns escriptors excel·lents, com té un bon cine. Tanmateix, el cine és més internacional que l'escena. El teatre és una mica més propi dels actors.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.