Amb tretze cançons que recuperen l'esperit més rocker dels seus primers treballs, La noche americana contrasta amb el seu disc anterior, Kamikazes enamorados, en el qual el costat intimista es vestia tan sols de guitarres, pianos i pedal-stee. «M'agrada anar d'un costat a l'altre. Els meus cinc treballs mantenen una constància de llocs comuns. Kamikazes era un disc més cru i minimalista», assenyalava ahir el cantant.
«He volgut fer un disc més de rock i de banda. Amb un concepte comú. I en el fons, són les cançons les que et diuen com vols que les vesteixis. És part de l'ofici saber quina és la manera de tocar una cançó, amb una part d'intuïció i una altra d'entendre què és el que et diuen, i com volen que les toquis», declarà.
Aquesta vegada Quique González posa veu a personatges molt «de pel·lícula, més que cinematogràfics». Així, afirma que el títol del disc és un homenatge a Truffaut i considera que els seus temes tenen sempre un toc «autobiogràfic» i que, en aquesta ocasió, el seu treball ha resultat «molt més narratiu: són històries distintes, però en el fons són les mateixes».
Les cançons s'inspiren en la boxa del cel·luloide. Una referència clara a Kid Chocolate. Però també al músic que viu al dia, en Hotel solitarios o Hotel Los Angeles; o el record d'una generació anterior a la seva, que es perdé en les nits de la Movida. Aquí els cotxes robats es mesclen amb matalassos de préstec, rius, ponts i motors. Referents clars de la música de González, una vegada més molt propera al nou rock americà que no renuncia a l'estil del country.
Segons manifestà González, tot aquest disc «té molt a veure amb la vida de cada dia. En el vers, 'tener encaje sin perder empaque', s'hi resumeix la idea d'encaixar els cops, als quals tots estam exposats, les decepcions de la vida, de manera quotidiana, però sense perdre la integritat, aguantant el combat contra tot allò que véngui i també contra les pors interiors», explica el músic.
El disc inclou una petita joia, el clàssic Alhajita, que González fa seu amb una gran versió. «És una cançó de Manuel José Castilla i Eduardo Falú, dedicada a Atahualpa Yupanqui. Me l'ensenyà el pare de la meva companya». Immers en una gira que s'allarga fins al juliol, González arriba a Lloseta amb la seva banda Taxi Drivers, composta per Carlos Raya, Jacob, Toni Jurado, Joserra Senperena i José Nortes. A més, pujarà a l'escenari Jaume Anglada, amic de González i còmplice en gusts musicals. «Ens coneixem de fa temps, he estat a ca seva moltes vegades, component i tocant junts».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.