Coincidint amb l'anunci que recollia ahir aquest diari que metges coreans i de Pittsburg havien obtingut cèl·lules mare de malalts per clonació terapèutica, científics de Newcastle se sumaven ahir a la llista de recents èxits de la genètica avançada anunciant la clonació de diversos embrions humans. Ambdues investigacions han aixecat gran expectació i les reaccions, favorables de la comunitat científica i alarmades dels anomenats grups pro-vida, no s'han fet esperar. La clonació humana, amb fins científics o terapèutics, que no reproductius, reposa en la mateixa tècnica que s'emprà el 1996 per fer néixer l'ovella Dolly. Per a la clonació, els investigadors es limiten a produir embrions d'entre cinc i set dies que tenen un centenar de cèlul·les i no serveixen per crear nadons, sinó cèlul·les susceptibles de curar malalties o ajudar a comprendre la gènesi d'un mal. A partir d'aquestes cèlul·les mare embrionàries l'objectiu seria, a llarg termini, fabricar quantitats quasi il·limitades de teixits o cèlul·les que poguessin, per exemple, permetre els trasplantaments sense que hi hagi problemes de rebuig.
A hores d'ara la investigació britànica està per darrere de la dels coreans. Tot i això, els primers duen més avançats els preparatius perquè aquestes cèlul·les serveixin per investigar les malalties del parquinson i l'alzheimer.
La investigació dels britànics Alison Murdoch i Miodrag Stojkovic, publicada a la revista Reproductive & BioMedicine Online, fou la primera del país a obtenir llicència per treballar en la clonació terapèutica de cèlul·les mare. Ahir ambdós científics assenyalaren la seva satisfacció pels progressos de l'equip que lidera el professor coreà Hwang Woo Suk en considerar que «avalen de manera concloent que aquestes tècniques poden tenir èxit en humans i la promesa de nous tractaments basats en la tecnologia de cèlul·les mare està més a prop de convertir-se en una possibilitat real».
Des de Seül, Hwang Woo-suk, destacà que el gran èxit de la investigació del seu equip és que «obre les portes per curar nombroses patologies». Pel professor, de moment «s'ha aconseguit obrir de cop quatre panys, encara que ara ens queden unes petites portes per assolir la meta final: l'aplicació en els pacients».
La revista Science publica en la seva edició digital aquesta investigació, pionera a aïllar les primeres línies de cèlul·les mare embrionàries i ajustar-les a l'ADN de malalts. Aquest èxit, considerat una nova passa cap al trasplantament d'aquest tipus de cèlul·les en persones, ajudarà a reemplaçar les danyades per malalties degeneratives i incurables com la diabetis...
Val a dir que aquest experiment encara està molt enfora de poder-se generalitzar i ser efectiu en els malalts. De moment ha de passar pel procés de comprovació de la seguretat, eficàcia i aplicació experimental al laboratori. Aquesta investigació dels coreans s'ha costejat amb 200.000 dolars anuals, és a dir, l'equivalent a prop d'una centèsima part dels fons amb els quals compten els científics dels EUA per treballar en projectes similars.
Ahir el president americà, George Bush, condemnà l'experiment coreà i amenaçà d'imposar el seu vet a qualsevol llei que vulgui flexibilitzar les limitacions imposades al finançament federal en la investigació amb cèlul·les mare. «Som molt favorable a la investigació amb cèlul·les mare, però estic en contra d'emprar els doblers dels contribuents per promoure una ciència que destrueix vides per salvar vides», afirmà.
El president feia aquesta observació a un conjunt de republicans moderats. Aquests compten amb el suport de la major part dels demòcrates i tracten de revertir la decisió que limita el finançament a una vintena de línies celul·lars derivades d'embrions existents abans que el Congrés prengués aquesta decisió i que són, en gran part, inutilitzables.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.