La tragèdia de l'eunuc (Any 2 d.C.)

«Ai las!, doncs tu que no ets home ni dona, vigiles la meva estimada i no pots conèixer les alegries recíproques de Venus. El primer que va tenir la idea de tallar els genitals als infants hauria d'haver sofert, ell mateix, les mateixes ferides. Series complaent i accessible als precs, si t'haguessis pogut enamorar d'alguna dona. No has nascut per muntar cavall ni ets bo per agafar armes feixugues ni convé a la teva dreta una llança guerrera. Que els mascles s'ocupin d'aquestes coses; tu, abandona esperances virils: has de tenir la mateixa bandera que la teva senyora. L'has de complaure amb els teus serveis i que el seu favor et sigui profitós; sense ella, quina serà la teva utilitat?».

I a un d'aquests eunucs adolescents dirigia els seus versos Ben Rasig, de Masila (1000-1070): «Tenia el pèl moixí, d'un pur color d'or, capaç de fer plorar d'amor un nigul sense aigua./ Quan li cresqué la barba, no ho podia suportar, com un poltre és indòcil a la desconeguda brida./ En veure'm, baixava el cap desolat i es revestia de timidesa./ Pensava que aquells pèls em farien minvar l'estimació que per ell sentia./ Però jo no vaig veure en la seva fina barbeta altra cosa que beines que cenyien els sabres de la seva mirada». La història de Mallorca ens presenta un d'aquests curiosos individus. És Mubassir Nasir Al-Dawla, successor d'al-Murtadà i valí o governador de les Balears, dites altrament Illes Orientals d'al-Andalus, entre 1094 i 1114 de la cronologia cristiana. Amic de les arts i les lletres, mecenes de poetes, artífex d'una certa prosperitat econòmica quan el comerç era possible i victoriós practicant del corsarisme quan els recursos agrícoles o ramaders no cobrien les necessitats del seu poble. Va emprendre moltes reformes urbanes i va fer de Madina Mayurqa una de les ciutats més importants de l'Islam. La seva aventura començava, però, a mitjan segle XI quan un dignatari àrab-mallorquí, cap d'una ambaixada a Catalunya que, probablement, havia de signar un tractat de pau amb el Comte de Barcelona, va conèixer un jove esclau sarraí que havia estat castrat pels seus amos per tal de convertir-lo en eunuc. Compadit del gentil personatge l'ambaixador en pagà el rescat i l'afegí al seu seguici. En arribar a l'illa l'oferí com a present al valí al-Murtadà, el qual, veient-lo tan gentil i amatent, el va incloure de bon grat en el seu servei domèstic més proper o de més confiança. I tan gran i efectiva seria aquella confiança, que el jove eunuc es convertiria, amb el temps, amb el nou valí.

Aquesta sort li duraria fins que la croada promoguda pels pisans i catalans el 1114 destruí la capital illenca. Mubassir, copsat per ràpida malaltia, va morir abans del final. Fou enverinat?