Munar i Duque, a l'astronòmic de Costitx

Pedro Duque rebé una escultura de l'asteroide que l'Astronòmic de Costitx batejà amb el seu nom

TW
0

JOANA NICOLAU.Palma.
L'astronauta Pedro Duque rebé ahir de mans de la presidenta de Mallorca, Maria Antònia Munar, una escultura amb la qual es testimonia el «bateig» de l'asteriode 24.048 amb el nom d'aquest enginyer aeronàutic de l'Agència Espacial Europea (ESA). La iniciativa fou del Centre Astronòmic de Costitx (OAM), descobridor de l'astre. L'acte tingué un nombrós públic, en què hi havia familiars de l'astronauta residents a Palma i amb els quals Duque sempre estiuejava, segons digué, fins que se n'anà de casa.

Després d'agrair la distinció, durant la qual els discursos de la presidenta i del director de l'OAM foren en català, perquè, com indicà Duque, «ho entenc tot», el primer astronauta espanyol aportà algunes experiències i opinions de la conquesta de l'espai. Entre les millors sensacions que ha viscut subratllà «la visió de la Terra», però per sobre de tot «saber que ets útil a moltes persones».

Duque és un dels dotze astronautes amb què compta l'ESA, ha participat en dos vols tripulats a l'espai i, entre les seves funcions, sobresurt la de tenir cura dels experiments científics de la missió. Aquestes proves, assenyalà, «formen part d'una cadena d'experimentació i potser no hagin tengut per si sols una repercussió extraordinària, però són proves que just poden realitzar-se en ingravidesa per obtenir-se els resultats adients i que l'experiment continuï». L'astronauta, que dirigeix la posada en marxa a Madrid del Centre Espanyol d'Operacions vinculat a l'ESA, explicà que «a hores d'ara per a la investigació a l'espai és imprescindible el retorn dels transbordadors americans que han de dur a l'ISS el laboratori europeu, que està pendent del 2004».

Actualment hi ha més de 1.500 grups d'experimentadors amb projectes pendents per dur-se a terme en ingravidesa. Entre aquests, n'explicà un de Barcelona, Melisa, que se centra en les algues. Amb elles es depuraria l'aire de la nau i reconvertirien els residus derivats del procés en comestibles per alimentar els astronautes, per exemple, en un hipotètic viatge a Mart.

La conquesta del planeta vermell és, per Duque, una qüestió de voluntat. «És factible tecnològicament que l'ESA hi arribi, fins i tot abans que els EUA, però es necessita una important implicació econòmica dels països de l'ESA i complir els compromisos de Lisboa».