P.GIMENEZ.Palma.
Restes d'estructures que podrien haver format part d'un taller de producció de porpra a Cabrera, que hauria mantingut la seva activitat el segle V després de Crist, estan essent analitzades per l'equip d'experts que, codirigits pels arqueòlegs Mateu Riera i Magdalena Riera, treballen des del 1999 en el projecte de recuperació, consolidació i musealització de l'assentament monacal que, segons defensen, hauria existit en època bizantina (segles V al VII després de Crist) a la menor de les illes de l'Arxipèlag.
Mentre s'ultimen els preparatius d'una nova campanya d'excavacions al jaciment, que es durà a terme entre l'1 i el 19 d'agost pròxims, els experts investiguen les troballes que es relacionen amb aquesta suposada factoria de porpra, i que sortiren a llum sota la superfície que ocupa la necròpoli de sa Plageta de Cabrera (integrada al jaciment del pla de ses Figueres). Segons indiquen les primeres anàlisis realitzades, la datació de les estructures localitzades, en forma de cubeta i, en especial, la investigació que el col·laborador de l'Imedea, Damià Ramis, du a terme sobre les nombroses restes de caragoles de murex aparegudes, amb un patró de fragmentació molt precís, reforcen la hipòtesi que «foren utilitzades per a la fabricació de porpra» i que «aquest taller estaria funcionant el segle V d.C». Segons explicà Mateu Riera, a l'antiguitat tardana, aquest tipus de caragola apareix associada a la producció de la porpra, un tipus de pigment que «estava rigorosament controlat per l'administració imperial». Aquest control, «era degut al fet que el porpra era un color distintiu només emprat per la reialesa i alguns estaments sacerdotals», assenyala l'arqueòleg.
El document anomenat Notitia Dignitatum reforça aquest estudi, ja que el text «parla d'un procurador a les Balears que controlava la fabricació de porpra», que també comptà amb tallers de producció a Eivissa. A l'illa pitiüsa, els dipòsits de conxes localitzats presentaven el mateix esquema de fragmentació dels murex apareguts a Cabrera.
En el decurs de la pròxima campanya d'excavacions prevista per l'agost i, després el setembre, l'equip d'especialistes tractarà de localitzar «nous indicis sobre aquest taller», així com altres proves amb les quals documentar l'assentament monacal bizantí de Cabrera del qual només se'n té testimoni a l'epístola de Gregori Magne del 603 d.C.
Fins ara, les troballes aparegudes a les excavacions fetes no desdiuen la hipòtesi que defensa l'existència del monestir. Les tres tombes excavades a la necròpoli sempre contenien restes d'homes adults i la datació dels seus aixovars, com les restes associades a la factoria de saladures, es corresponen amb el període.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.