Joana Palou, directora del Museu de Mallorca, és contundent. «Em sembla indignant». I afegeix: «El fet que les institucions i les persones que les presideixen tenguin aquesta manera de pensar és una prova que són uns illetrats; tots els qui ho proposen ja demostren el que pensen sobre la comprensió, la difusió i la conservació del patrimoni, el testimoni material de la nostra història». Segons ell, cerquen «l'eliminació dels estudis que possibiliten el debat», perquè la Universitat «hi és per debatre temes d'estètica, filosofia o pensament, cosa que possibilita l'art». «Un títol universitari no pressuposa una sortida laboral, però amplia el mercat i hi ha un munt de feines per a una llicenciatura en història de l'art, tant en el sector institucional com en el de la indústria del lleure i la cultura».
Magdalena Brotons, professora del departament de Teoria de les Arts de la UIB, està a l'expectativa, perquè encara no disposen de gaire informació. En el dia a dia, ha constatat que els alumnes «estan preocupats». També comentava ahir que el rector de la UIB, Avel·lí Blasco, que dóna suport a la titulació d'Història de l'Art, es reunirà la setmana vinent amb la resta de rectors i les autoritats acadèmiques per parlar d'aquest projecte que ha de ser una realitat el 2010. Sembla que la finalitat és «la mobilitat dels estudiants i el mercat laboral», tot això basat en una idea «molt positivista».
Els enquestats coincideixen que «les humanitats són més importants que mai per construir una societat millor». La reflexió del pintor Ramon Canet va en aquesta línia: «Només puc contestar a nivell general, però diria que allò que vulgarment es considera inútil pot ser que sigui el més útil i important de tot». Com Palou, assenyala que «com menys coses del que ells troben inútil tinguem, menys molestarem; què volen, una societat de xotets?». La societat està molt tecnificada, és massa neoliberal i només hi compta el nivell de producció, per això s'ha de donar prioritat a les humanitats», afirma Júlia Román, professora de la UIB. Segons ella, «la Història de l'Art té entitat pròpia, amb un cos teòric, motiu pel qual s'ha de mantenir independent. Tanmateix, s'ha de reformar la carrera i renovar-ne les assignatures per adaptar-se a les noves necessitats culturals».
Marie-Claire Uberquoi, directora del Museu Es Baluard, també es mostra preocupada: «L'art contemporani és de cada vegada més present per la política de creació de nous museus, sobretot des de la dècada dels anys noranta. Seria lamentable que la carrera desaparegués, perquè l'art deixaria d'ocupar un lloc en l'àmbit universitari». I insisteix que «si no n'existeix la carrera, no s'educarà els futurs professors».
Elena Ruiz, directora del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa, expressa la seva disconformitat. «Sempre que surt a llum una notícia tan desenraonada, em deman quines són les raons que duen a l'adopció de la mesura i, fins ara, no n'he llegida cap; jo i qualsevol tenim, segurament, un munt de bones raons per no pretendre negar l'existència d'una llicenciatura que respon a una disciplina tan legítima com justa, ideada, avalada i conreada per grans mestres que hi han creat escola al llarg de la història». Ruiz apel·la al «sentit comú» perquè «tal mesura no prosperi i la història de l'art es continuï estudiant i ensenyant i contribueixi al desenvolupament de la societat».
El pintor Damià Jaume dissenteix del criteri general: «La carrera és prescindible perquè no està ben estructurada i no té una sortida clara». Creu que si s'englobàs «en una carrera general d'humanitats, en la qual es combinarien diferents matèries, la gent sortiria més preparada», perquè «com més aprens, millor».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.