Molts historiadors del dia d'avui pensen que la veritable història no és la dels reis i les seves batalles sinó la vida diària del poble, amb els seus costums, els seus petits avanços i les seves misèries. La història, per exemple, que hi ha rere una disposició oficial qualsevol com la d'un dia del mes de maig de 1398 quan es formalitzava una escriptura a favor de Joana, vídua de l'hortolà Joan Ramon, i segons la qual prenia possessió d'un trast «en la plassa dita vulgarment de les Cols pres la esgleia de Santa Eulalia... en lo qual puxets e deiats posar a vendre les fruites e hortalises del vostre hort... empero que lo dit loc sia per vos tengut en condret de cuberta».
Efectivament, els hortolans aportaven a la plaça de les Cols, que és avui la de Santa Eulàlia, les seves verdures i fruites, però per a poder-ho fer, de manera solemne i legal, havien de signar una «escriptura testimonial feta per lo scrivà o notari de la universitat ab lo segell menor d'aquella en lo dors segellada».
Així, sota el patrocini de Santa Eulàlia i dels sants que es veneren en aquest temple es guanyaven la vida aquells pagesos. Com una segona catedral, aquesta església, de construcció gòtica realitzada entre els segles XIII i XVI, amb una façana principal que data de 1616 i un valuós portal major obra de l'escultor Jaume Blanquer, llavorat el 1621, a més de reformes neogòtiques degudes a Joan Miquel Sureda i Verí (1824-1924), és, sobretot, un record permanent a la figura de Ramon Llull. Segons la llegenda, quan era senescal de Jaume II de Mallorca i casat amb Blanca Picany era pare de dos fills, es dedicava a les cançons trobadoresques com obsequi a les seves amants. El matrimoni no l'havia apartat de la vida llibertina. Enamorat d'una dama misteriosa, la perseguí un dia pels carrers, anant a cavall. La dama es refugià en el temple de Santa Eulàlia. Ramon, sense baixar del cavall, entrà al lloc sagrat rere d'ella. Aquesta, veient-se aleshores assejada, es destapà la pitera i mostrà a l'entossudit jovenot una sina menjada de càncer. Era l'any 1263. Ramon Llull, espantat, es consagrà llavors a la pregària i a les obres de caritat. Deixà la família i pujà a la muntanya de Randa per a meditar i reflexionar en solitud sobre la nova vida que havia de portar. Allà estant, com un ermità, va concebre que la seva missió, en aquest món, era la conversió dels infidels i aquesta conversió hauria de ser efectiva mitjançant irrebatibles raons filosòfiques.
En aquest aspecte, Llull, seria una mena de continuador dels sistemes teòrics d'Abû Bakr Muhammad ibn'Abd al-Malik (Guadix, 1110-Marràqueix, 1185), més conegut com «Abentofail», filòsof i metge, autor de l'obra «El filòsof autodidacte», on el protagonista, abandonat a una illa deserta, arriba a adquirir per si mateix les principals veritats sobre Déu i el món.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.