Mallorca i el romanç de Baza (1489)

Miquel Ferrà i Martorell07/05/05 0:00

Si interessant per a qualsevol itinerari històric és el sepulcre del beat Ramon Llull, situat en aquesta església de Sant Francesc a la primera capella del presbiteri, en el costat esquerre, serà el claustre gòtic que ens atreurà encara més l'atenció a causa d'un vigam de les galeries, fa poc descobert, amb incripcions àrabs dels captius sarraïns que hi treballaren. Pel que fa a la tomba de Ramon Llull, aquest interessantíssim monument mortuori fou iniciat el 1487 per Francesc Sagrera, clergue de la catedral, i es tracta d'una composició gòtica, mural, amb set fornícules destinades a les representacions de les arts liberals que cultivà el savi. Hi figuren els escuts de la família Llull, amb el seu quart creixent que tanmateix ens suggereix una heràldica moresca i dels Reis Catòlics, cinc anys abans de la Conquesta de Granada. Ja és sabut que foren relativament nombrosos els nobles illencs que participaren en aquella campanya, entre d'ells, membres de dues famílies rivals, Armadams i Espanyols. Això era el 1489, quan es posava setge a la ciutat de Baza. D'aquell episodi del qual Ferran d'Aragó era protagonista directe, en compongueren un romanç els músics de la Cort dels Reis Catòlics. L'argument de la lletra romancista recull la intenció d'Isabel de no aixecar el setge, malgrat la cruesa hivernal, fins que no s'entregui la ciutat, un fet que tingué lloc el desembre d'aquell mateix any. Diu així:

«Sobre Baza estaba el rey,/ lunes, después de yantar;/ miraba las ricas tiendas/ qu'estaban n su real;/ miraba las huertas grandes / y miraba el arrabal;/ miraba el adarve fuerte/ que tenía la ciudad; miraba las torres espesas/ que no las puede contar./ Un moro tras una almena/ comenzóle de fablar:/ -Vete, el rey don Fernando,/ no querrás aquí envernar,/ que los fríos desta tierra/ no los podrás comportar;/ pan tenemos por diez años,/ mil vacas para salar;/ veinte mil moros hay dentro,/ todos de armas tomar,/ ochocientos de caballo/ para el escaramuzar;/ siete caudillos tenemos,/ tan buenos como Roldán,/ y juramento tienen fecho/ antes morir que se dar».

Tornant al sepulcre, completa la composició un sarcòfag fet de ric alabastre amb la figura jacent del savi de la Barba Florida, el qual, treballat en tècnica de nínxol dins el mur i formant cambril, amb volta rebaixada de creuer, convida a la reflexió sobre com és d'efímera la vida, que talla, fins i tot d'arrel, les fonts de ciència i saviesa humanes. En el claustre, de planta trapezoidal irregular, amb arqueries ogivals lobulades sobre finíssimes columnes, observarem, doncs, el sostre enteixinat i policromat que ens evoca amb gran caràcter l'època medieval. No són menys evocatius els blasons, làpides i relleus que decoren els murs i els rempeus de les galeries, peces que en general fan memòria de personatges de la noblesa mallorquina que aquí foren soterrats.