La història, estil i creacions de la casa Chanel són objecte d'una exposició que mostra com la mítica Gabrielle «Coco» Chanel va transgredir les nocions de bon gust, elegància i bellesa.
L'exhibició, que s'obre demà al Museu Metropolità de Nova York, mostra els temes i dissenys icònics de la firma a través de models i accessoris pertanyents a les millors col·leccions de Chanel. L'ús de teles pràctiques i les referències a la roba esportiva, d'homes o de militars, van ser la reposta de Coco Chanel a les restriccions que imposava la moda femenina de llavors.
«A la meva joventut, les dones no semblaven humanes. Les seves robes eren contra natura. Jo els vaig tornar la seva llibertat. Els vaig donar braços i cames de veritat, moviments que eren autèntics i la possibilitat de riure i menjar sense haver necessàriament de desmaiar-se», assegurava Coco Chanel.
La dissenyadora va néixer a Saumur (França) el 1883, encara que com a bona dona presumida sempre va mentir un respecte a la seva edat i deia que havia nascut el 1893. Va passar la seva infantesa a un orfenat, però va ascendir gradualment a l'alta societat parisenca per la seva amistat amb aristòcrates i polítics.
Gràcies al patronatge i les connexions dels seus amants, entre ells un ric oficial militar i un adinerat empresari anglès, va poder obrir la seva pròpia barreteria i, a partir d'aquí, emprendre el negoci i l'art del disseny de roba. Com assenyala un text que acompanya la mostra, Coco Chanel creia que la «moda és tant eruga com papallona».
«Has de ser una eruga de dia i una papallona de nit», aconsellava a les dones. «No hi ha res més còmode que una eruga, ni res està més ben fet per a l'amor que una papallona. La papallona no va al mercat i l'eruga no va de festa».
L'exposició també fa un recorregut històric per la divisió de perfums i cosmètics de la firma -algun d'ells són dels més venuts del món-. Altres vitrines presenten la seva línia d'accessoris, alguns amb el ja clàssic logotip de la doble «C», com les carteres embuatades, els cinturons de cadena daurada i els collarets de perles i diamants.
També a la la mostra hi ha els dissenys de l'actual «cervell» de la companyia, Karl Lagerfeld, que des que va assumir les regnes el 1983, dotze anys després de la mort de Coco Chanel, ha revitalitzat l'esperit i identitat de la firma. Les seves innovacions les articula quan esmenta, en general amb irreverència, els dissenys originals, i quan combina influències de les cultures més «refinades» i més «populars».
Lagerfeld i l'actriu Nicole Kidman figuraven entre la llarga llista de convidats a una gala en benefici de l'Institut del Vestit celebrada despús ahir a vespre, que comptava també amb celebritats i figures de l'alta societat de Nova York, com ara la dissenyadora Miuccia Prada i Ivana Trump, a més d'actors com Richard Gere, o el també dissenyador Tom Ford, entre moltes altres cares conegudes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.