«Feia temps que no ens encantava res»

-Com és que un segell petit com el vostre s'atreveix a un llançament doble?
-La veritat és que són dos grans grups. Ha estat tot una mica de casualitat, perquè no havíem tret res des de Vacabou. I estam meravellats perquè feia molt temps que no ens encantava res.

m funciona Primeros Pasitos a l'hora de fitxar nous talents?
-Cercam una mica, però no agafam quasevol cosa. No tenim ni infraestructura ni economia per treure al mercat molts grups a la vegada. Ens arriben maquetes de tot el món gairebé a diari. Amb tot això anam fent una tria per cercar allò que ens encanti, que la veritat no són moltes.

-Quins són els valors necessaris perquè us atreviu a treure un disc al mercat en aquests moments de crisis industrial?
-Ens ha de fer vibrar. La filosofia és treure discos al mercat que nosaltres ens compraríem si els trobàssim. Aquesta és la premisa bàsica, una condició que pot incloure estils molt distints. Qualsevol dels nostres grups pot actuar al FIB (Festival Internacional de Benicàssim), i tots tenen alguna cosa en comú. Un esperit independent, música sense concessions i una total autonomia a l'hora de crear. El que els uneix és que ens ha d'agradar a tots dos (referint-se al seu soci Joan Vich).

-Sense oblidar que sou un segell petit, a quina cosa pot aspirar qualsevol d'aquestes noves bandes?
-El tema de vendes està clar, si consideram que avui en dia no es venen molts discos. A part d'això, poden aspirar a moltes coses. Els nostres grups ja han fet moltes coses, poden tocar fora de Mallorca i a tota Espanya, alguns fins i tot a França. Sonar a emissores estatals, i sortir a alguna pel·lícula o anunci gràcies a l'editorial amb la qual treballam i que ens dóna molt bon resultat. I a més, que els discos publicats arribin als crítics. Els discos es poden vendre a tot l'Estat, a més de Portugal, i possiblement al Regne Unit.

-I en quantitat de discos venuts?
-Es pot aspirar a vendre de 1.000 a 2.000 còpies, que està molt bé. Pocs grups poden viure de la música. S'hi pot aspirar, però no importa que sigui l'objectiu ja que s'ha de ser realista.

-Després de l'electrònica de Vacabou i el recopilatori «Cafè Bizarre vol.2» vos heu decantat de nou per les guitarres. El món independent és un sac sense fons?
-L'electrònica té cabuda a la independència, però el rock torna a estar de moda, i fins i tot a totes les tendències artístiques, com en la manera de vestir. Ara estan d'actualitat grups com The Strokes o The White Stripes, quan des de fa uns anys tota aquesta música estava satanitzada.

-El doble llançament del dia 6 indica un bon moment pel vostre segell?
-Millor que mai. Sempre estam in crescendo. El passat febrer vam complir set anys i ara som més respectats que mai. Tot i el component de casualitat, tenim un currículum i una resposta molt imporant. El cert és que cada vegada queden menys segells, i el secret està en ser suficientment forts i estar ben organitzats. Hem aconseguit presentar els nostres grups al FIB, on té molta importància el pes del segell. Has de tenir grups de qualitat i una reputació contrastada. Al final tothom que està implicat en la indústria et coneix per les teves accions. Hi ha segells que han tret moltes bandes al mateix temps i només han donat suport a aquelles que han funcionat. Nosaltres només editam allò que sobresurt i ningú ens pot dir que sigui un disc dolent.

-Després de set anys en aquest negoci, hi ha algun grup que vos hagués agradat editar?
-Alguns dels grups que han passat per aquí han acabat per treure el seu treball al mercat amb un altre segell, però no consider que se'ns n'hagi escapat cap.