Volney retrata el rar món d'una llibreria amb els seus conticles

L'escriptor hibrida els contes i els articles en el seu nou llibre

TW
0


Una llibreria dóna per molt. Hi passen personatges de tot tipus, no necessàriament amants dels llibres. Si al darrere del mostrador s'hi troba un escriptor amb mirada atenta com pugui ser Àlex Volney, aquestes presències poden convertir-se en material literari de primer nivell. Aquests són els protagonistes dels conticles que ara ha aplegat i que constitueixen una de les principals novetats per al Dia del Llibre d'enguany: Petites històries per oblidar el segle vint i part del vintiú.

«Això no són ni contes ni articles, que he anat pulint, amb el primer escrit durant l'any 1992. La majoria han estat escrits abans del 2000 i nou d'ells, que conformen el gruix del volum, han aparegut publicats a Diari de Balears».

Àlex Volney assegura que aquest volum no vol ser cap mena de dietari. «Jo estic segur que faré molt més articles semblants i contes amb temàtica de llibreter, però me'ls guard i hauré de deixar passar uns anys per poder publicar-los, així que no podré respectar cap ordre cronològic. Encara que hi hagi molta de gent que no ho cregui, no he intentat ferir ningú. Jo no som molt millor que els personatges que apareixen al llibre, només he volgut reflectir la societat d'ara».

L'escriptor també explica que «la realitat sempre supera el que un pugui imaginar». Amarat d'un gran sentit del rídicul, Volney diu que «en quinze anys he après moltes de coses i una d'elles és que hi ha molta de gent que no en té». A l'hora de fer la tria d'aquests articles és on hi ha hagut més problemes. «En principi jo he escollit aquells que més m'agradaven, però també els contes que millor funcionaven. No escolt el possible públic, però sí la gent que coincideix en un relat».

L'escriptor confessa també que aquest és un gènere en el qual se sent especialment a gust, tot i que ha provat la poesia i la novel·la. «Jo crec que no tornaré a fer poesia, vull continuar aquest camí, perquè els contes m'entusiasmen com a lector i allà on vull provar-me i mostrar fins on puc arribar és en la novel·la. Encara he d'aprendre a fer la novel·la en majúscules».

Aquests són els texts que més li agraden dels que ha publicat fins al moment aDiari de Balears, «perquè alguns articles polítics m'avorreixen fins i tot a mi, encara que reconec que en algun moment la gent pugui pensar que són una frivolitat».

Llibreter de soca-rel, comenta que «la pitjor notícia que em poden donar és que un client s'ha mort, perquè ja no passa per la botiga, que se n'ha anat una persona. Jo crec que la literatura és una de les arts que millor reflecteix la vida i la vida són les persones».