El jardí de la Reina (1863)

Es tractava d'estructurar el jardí sobre una base triangular, marcada per les vies adjacents, on no hi mancarien arcs formats per xiprers, marges coberts de murtes, catifes florals, pedrissos per seure, un brollador de poca altura amb una tanca fèrria i altres ornaments. Amb el temps, aquest jardí seria dedicat al poeta Joan Alcover, amb esculturetes al·lusives als seus versos. Joan Alcover i Maspons (1854-1926), autor de llibres com Cap al tard (1909), visions de la vida i costums de Mallorca, amb una interpretació simbòlica i humanitzada del paisatge a poesies com La Serra i Notes de Deià, i un ben conscient conreu d'elegies a La Relíquia, Desolació, on a través de la imatge d'un arbre caigut, descriu la seva tragèdia familiar, mort de l'esposa i de quatre fills.

Hi ha també en Alcover un gust per l'orientalisme, ja destapat en belles composicions com Record de Sóller, i més encara, en el seu segon llibre, Poemes bíblics (1918), una transposició de temes de l'Antic Testament. Enamorat de la història illenca, com la majoria dels seus contemporanis, descriu en inspirades estrofes com Pere Martel va convèncer Jaume I per anar a la conquesta de la Mallorca musulmana:

«Lo bon Pere Martel a Tarragona / tenia el Rei i nobles convidats,/ i els parlà de Mallorca llarga estona/ deixant-los astorats».

«Encenia l'ardor de sa paraula/ la gola d'un país de promissió,/ i es movia, nerviós, a cap de taula,/ En Jaume d'Aragó».

«S'aixecaren llavors. La mar llatina / veien al peu de l'ample finestral,/ i fantasiaven, lluny, l'ombra divina/ d'aquell regne ideal».

«Amb ulls de voluptat miraven l'illa,/ com rodejant, de nit, veu el jovent/ la claror d'una cambra de pubilla/ sota el vel transparent».

«I al cap d'un any al sarraí fou presa/ per l'ardenta cobdícia de l'amor,/ i li posà corona de princesa/ lo Rei llibertador».