Vivim sovint a un país de contradiccions, com aquell que desitja fer coses però no sap gaire bé el que vol. En temps dels besavis era molt pitjor. Ningú no semblava saber on acabava la tradició i començava el progrés. Els conceptes «civisme», «cultura», «reforma», no semblaven prou clars. Això explica que en aquella data de 1902 s'hagués anunciat la subhasta per a les obres d'enderrocament del baluard de Sanoguera i les dues cortines de muralla adjacents, on per la seva situació hi havia d'haver vestigis àrabs i alguns fragments d'obra musulmana i, en canvi, fos saludada la construcció, a dues passes de Cort, d'un edifici neoàrab com a monumental expressió de la nostàlgia dels mallorquins per aquell capítol del seu passat històric: can Corbella. Avui, la cantonada entre la plaça de Cort i la costa de Sant Domènec o «Domingo», és una de les arquitectures urbanes més fotografiades pels turistes que van i vénen per la zona comercial de Jaume III.
El constructor de tal immoble fou Nicolau Lliteres, enamorat de l'estil neomudèjar i es tracta d'un casal de dos pisos i planta baixa que dóna a tot l'entorn una certa perspectiva oriental. El vaig descriure així en el meu llibre de relats Contes de Medina Mayurka: «Gràcils columnes granadines, arquets lobulats de ferradura, arabescos de tota mena, els motius vegetals estilitzats i ordenats geomètricament, imitacions d'escriptura cúfica, vidrieres multicolors amb estels de vuit puntes, baranes de ziga-zagues encreuades i, en el cim de tot, un torrelló, en forma de minaret, que domina els carrerons dels voltants, autèntic 'souk' de botigues i comerços. És com si el seu creador, mogut per un endarrerit romanticisme, hagués volgut ressuscitar quelcom d'aquella Medina Mayurka gairebé irrecuperable».
Una altra realitat a tenir en compte era que per bastir can Corbella s'hagueren d'esbucar, o acabar d'esbucar, altres restes històriques, de les quals era la peça principal una torre de cantonada que apareix en els plànols antics com la de Garau, del 1644. Talaia ben alta que ens mostra una teulada piramidal i un cos alt, com de campanar, on sembla que hi havia un primitiu rellotge públic, un dels tres o quatre que el poble ha anomenat «en Figuera», com l'apel·latiu de qui fou el seu artífex.
Tanmateix, aquesta afecció pel neoàrab ja s'havia manifestat molt abans, amb un reviva del factor islàmic medieval d'acord amb la tradició. Hi ha, per altra banda, el fet que els seguidors d'aquesta tendència veuen com a prototips de les seves creacions l'Alhambra, a l'època que Washington Irving en treia a la llibreria els seus famosos contes i Stevenson oferia als lectors uns Nous contes de les mil i una nits. Aquí, entorn del 1840, Tomàs Aguiló publicava a la revista La Palma traduccions d'obres poètiques àrabs i algunes composicions orientalistes de Joan Arolas (1805-1849 ). Nascut a Barcelona, visqué a València, on fou educat, i el 1821 ingressà a l'Orde de les Escoles Pies, Diu un dels seus biògrafs que el seu constant desassossec, a causa segurament d'una manca de compenetració entre la seva vocació i el seu estat, el portà a la follia al final de la seva vida.
Les seves poesies expressen un gust predominant pel món medieval i pels temes orientals d'inspiració sensual i amorosa (L'odalisca, la Cançó d'Ali...) que serviren d'exemple a molts dels seus contemporanis, entre els quals figuren els constructors del saló del Casino de Palma i el saló del Casino Palmesano.
Aquella tendència seguí en el si de l'alta burgesia i així, per exemple, un cronista escrivia el 1870: «El comerciant català don Ventura Aran i Serrat ha acabat la construcció, al jardí de casa seva a Son Rapinya, d'un petit palauet amb uns banys d'arquitectura hispanoàrab, fidel reproducció dels de Granada, on envià, a tal efecte, dos reconeguts artesans mallorquins que allà contemplaren els treballs de restauració de l'Alhambra... Aquest car caprici trigà tres o quatre anys a fabricar-se, amb el seu brollador d'aigua calenta i freda».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.