Els tècnics de l'empresa de Burgos CPU, a qui Madrid adjudicà els treballs, com també Patrimoni del Consell i la comissió diocesana encarregada del seguiment tracten d'esbrinar-ne els motius i com aturar el procés. De moment, segons explicà l'arquitecte diocesà, Sebastià Gamundí, s'ha aplicat una solució d'aigua de calç que «pareix que va molt bé».
Tot i així, encara es desconeix l'abast i els possibles perjudicis de la reacció. Segons explicà Gamundí, «qualque producte emprat a la restauració no ha funcionat com s'esperava i ha provocat que el marès expulsi les sals pròpies de la mateixa pedra provocant taques a la superfície».
A simple vista, el portal Major, acabat de restaurar a finals de l'any passat, està molt més afectat que no el del Mirador, en què els treballs conclogueren a finals del 2003. Gamundí atribueix aquest fet al diferent tipus de pedra. El portal del Mirador es féu amb pedra de Santanyí, i possiblement el marès del portal major procedís de pedreres més properes a la mar amb major contingut de sals.
Sigui com sigui, els tècnics han estat els primers «sorpresos» per la reacció. Gamundí explicà que per a la restauració s'empraren productes de «gran qualitat i que en un laboratori són perfectes per tractar la pedra, però que una vegada aplicats a la realitat poden fallar i aquest ha estat el cas. No tot es pot controlar».
Les obres foren adjudicades per concurs des de Madrid a la referida empresa de Burgos amb càrrec al pla de catedrals. És a dir, foren realitzades amb un pressupost fix i un termini d'execució també fix i, com digué Gamundí, tot i tractar-se d'uns treballs de tanta importància no es pogueren fer proves o estudis previs in situ amb el temps que pertocava. «El temps en qualsevol obra i més en feines d'aquesta importància són doblers», apuntà.
L'arquitecte recordà que a Alemanya hi ha llocs on per restaurar determinats elements es fan proves sobre el material i esperen anys per escometre els treballs els resultats d'aquestes proves. En el cas de la catedral es feren estudis previs de la pedra, però sembla que alguna cosa queda a l'aire.
Tant Sebastià Gamundí com el delegat diocesà de Patrimoni, Pere Llabrés, recordaren que les façanes estan molt afectades per la humitat pròpia de l'illa, a la qual s'ha d'afegir que el marès és un material molt porós i que la Seu està en primera línia del mar. Els tècnics segueixen molt de prop aquesta reacció de la pedra per arribar al fons de tot l'assumpte i evitar que la pedra es faci malbé.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.